Obra social benèfica

L’any passat va fer 100 anys que l’alcalde d’ aleshores, Ramon Alguer, i el mossèn responsable de la parròquia, Ramón Sanahuja, iniciaven una activitat associada a una obra social benèfica amb un servei d’assistència domiciliaria als malalts.

I d’aquí a 5 anys, el 2028, també farà 100 anys, de la construcció de l’edifici actual entre els carrers Hospital i Mestre Ros. El nou projecte, formulat pel Dr. Amadeu Casanovas, no només incloïa assistència als malalts, sinó que també contemplava servei per avis i nens petits. Tenia un caràcter benèfic amb personalitat jurídica pròpia. L’Obra Social Benefica naixia, legalment, el gener del 1928. Però un aspecte tan important con aquest anava acompanyat d’una altra consideració tan o més important: el projecte partia de la voluntat popular, ja que es va fer una subscripció pública, on es va mostrar el compromís i la implicació del poble de Castellar per a que existís l’Obra Social Benefica. El 1958, amb motiu d’una ampliació, hi va haver una segona subscripció popular.

Aquest inici tan popular i antic fa que els castellarencs actuals ens sentim cofois d’una iniciativa que va néixer amb un fort propòsit de solidaritat. Si aquells propòsits eren necessaris aleshores ara ho son molt més ja que l’envelliment és cada cop més extens i les atencions que han de rebre la gent gran son cada vagada mes intenses, especialitzades i de més llarga durada. Per aquest motiu, reivindicar ara i aquí l’Obra Social Benefica no està sustentada per un ideal romàntic o un cofoisme basat en els seus orígens sinó en que la nostra societat necessita, ara mes que mai, aquests tipus de serveis i extreure’n la màxima eficàcia possible.

L’Obra Social Benefica no és una institució pública però te una funció pública. Tampoc es completament privada ja que en el seu principal òrgan de govern compte amb representants públics. Aquesta complexa situació legal fa que costi molt desvincular, institucionalment, la gestió privada de la pública.

La primera conseqüència d’aquest plantejament són les moltes crisis que l’Obra han patit al llarg dels anys. Però per no anar massa endarrere només considerem els darrers 15 anys. Les ajudes de l’administració local han estat constants però no han evitat successives crisi econòmiques. A l’any 2010 l’Ajuntament va aportar 260.000€. En els anys 2014 i 2015 es van aportar 415.000€ i 230.000€ respectivament. A l’any 2020 van ser més de 595.000€. La resta d’anys és manté la gens menyspreable quantitat de 190.000€. Xifres molt respectables mantingudes durant anys i anys. S’han explicat molts motius per cada una d’aquestes crisi: La Generalitat no ha incrementat com caldria l’aportació que requeria el cost de la vida, les donacions han caigut en vertical, la crisi sanitària de la pandèmia, … I segurament totes son certes i expliquen una part de les situacions viscudes però, amb tota seguretat, no les justifiquen plenament totes.

De fet en el Ple de novembre del 2020, on es va aprovar l’aportació extra de 400.000€, se’ns va dir que s’havia treballat en un pla de viabilitat. Al març del 2023 sabem que no era un pla de viabilitat sinó només un pla de contingència per superar una situació puntual desesperada.

I, finalment, tota aquesta aportació econòmica no ha resolt el problema de futur de la institució ni ha permès uns preus molt més assequibles que la competència estrictament privada. És una evidència que cal estudiar amb criteris d’expertesa i professionalitat per determinar quin és el model que podem sostenir i volem mantenir per a una bona qualitat del servei.

El primer anàlisi a fer, des de la percepció i la lògica, ens hauria de fer qüestionar si un edifici inaugurat fa 95 anys i ampliat en fa més de 60 pot donar un servei modern, àgil i sostenible tenint en compte que les normatives, els serveis i la funcionalitat han canviat enormement.

Erc sempre hem votat a favor de les aportacions proposades que calgui per tal de facilitar la continuïtat de l’Obra Social Benèfica i previsiblement ho continuarem fem en el futur. El que repetim incansablement des de fa molts anys és que cal fer un estudi que aporti informació sobre quins plantejaments cal fer en les infraestructures, les instal·lacions i la gestió per tal d’assegurar-ne la competitivitat, la qualitat i la sostenibilitat. No ens sap greu invertir-hi diners si això ens ha de conduir a uns serveis més assequibles i de més qualitat. Però costarien molt de justificar aquestes aportacions econòmiques anuals si un futur estudi complert demostrés que l’actual ubicació no permetrà mai que el nostre “Hospital” sigui sostenible.

Proposem, i insistim, fer uns pactes polítics que vagin més enllà d’un mandat i de qui governi l’Ajuntament en els propers anys. En aquest cas no serà mai bo per a l’usuari que uns i altres ens discutim sobre com hem d’actuar en una institució tan emblemàtica i important com l’Obra Social Benèfica.