Les eleccions sempre són inapel·lables

La reflexió de la ciutadania és just el dia abans d’anar a votar. I pel polític ha de ser just el dia després independentment de si els resultats li han estat favorables o no. Els primers impactes postelectorals en forma de decepcions i alegries han de quedar immediatament superats per donar pas a l’assumpció de responsabilitats i a l’anàlisi i interpretació dels resultats obtinguts. Formalment en la valoració electoral sembla que tots els partits hi han sortit guanyant. No és el meu cas ni ho ha estat mai. Per mi, els resultats d’Erc Castellar no son bons i queden lluny de les nostres expectatives i esperances. Es clar que podria tenir la temptació de buscar excuses dient que a Castellar hem aguantat molt millor que la immensa majoria de poblacions de l’entorn però no ho faré. La meva afició als escacs em porta a considerar que haig d’assumir el resultat de la meva particular partida independentment de si els altres ho han fet millor o pitjor que jo. I en els escacs, com en la política, la duresa d’un resultat negatiu no permet trobar excuses en l’àrbitre, el terreny de joc, les condicions climatològiques o l’ambient dels aficionats com poden fer altres esports. Cal assumir el resultat, fer-ne les lectures el més rigoroses possible i rectificar en conseqüència en allò que calgui.
Tampoc cal entrar en la vella dicotomia sobre si la ciutadania en general s’equivoca o no quan determina per qui vol ser governat. Es clar que ens podem qüestionar si la població ha fet l’esforç d’analitzar les propostes de tots els partits, de si ha fet un seguiment de totes les actuacions dels partits politics, de si s’ha informat a fons o no de cada opció. De si el sentit del seu vot te més de sensació, intuïció o percepció que d’anàlisi, raonament i constatació. Tot això en el fons tant es ja que l’elecció del ciutadà és tan inapel·lable com merescuda. I aquest darrer terme no l’utilitzo pas en el sentit de si és més o menys just. No existeix, essencialment, el bon polític ni el mal polític. En el fons el que existeix és una elecció dolenta o bona per part dels ciutadans que exerceixen el seu dret democràtic. I la conseqüència d’aquesta decisió no afecta a ningú més que la població que n’ha pres la decisió. En aquest sentit, sent la ciutadania causa i efecte, la decisió es totalment justa fins i tot en l’hipotètic cas que no fos beneficiosa del tot per la societat.
Malgrat que no hi pot haver vinculació possible entre esforç i resultat ni entre mèrit i recompensa jo felicito a Som de Castellar per l’aval que han obtingut per les seves polítiques tot i el perill que això ens eviti 4 anys més de fer les necessàries transformacions que Castellar necessita urgentment.
Nosaltres continuarem treballant convençuts que la solució per aquest país i aquest poble no es continuar-nos discutint sobre com ens repartim les engrunes que ens deixen sinó com volen distribuir el pa que ens hem guanyat amb l’esforç de tots. I aquesta distribució no està exempta de la solidaritat que cal tenir per totes les causes justes del mon ni per les situacions de tragèdia que es puguin produir.
Els nostres valors, el nostre anhel de llibertat nacional, el nostre sentit republicà, el nostre projecte de país inclusiu, obert i feminista queda intacte. Només que haurem d’aprendre a comunicar-ho millor.
L’elecció ja està feta per 4 anys més. I ja en portarem 20. Serà per be o serà per mal?. Els únics que ho gaudiran o patiran seran els ciutadans de Castellar.
Sort i encert a tots els regidors que hauran d’encarar el proper mandat.