Joves, futur i nou pacte intergeneracional

El jovent del nostre país ha hagut de fer front, en els últims anys, a diverses crisis que determinaran la seva capacitat de poder construir el seu projecte de vida, ja sigui en termes materials o bé immaterials. I és que més enllà de com s’anomenin les generacions, la “Generació X”, els “mil.lenils” o els “boomers”, ens trobem davant la necessitat d’establir un nou acord intergeneracional que aporti certeses davant d’un món que sovint, sembla que giri la cara a aquests joves.

I és que aquest jovent, és el que veu com la precarietat laboral ha augmentat, que els problemes de salut mental han impactat de ple en les seves vides i que l’emergència climàtica ja no és un fet de futur sinó que té conseqüències materials greus en el seu dia a dia i, evidentment, en el de tota la societat. Aquestes crisis, l’econòmica, la sanitària, la climàtica i podríem afegir la bèl·lica i energètica causada per la invasió russa d’Uraïna, han accelerat la urgència de repensar els acords intergeneracionals així com de revertir les desigualtats i els danys a la sostenibilitat.

El darrer informe de l’Observatori Català de la Joventut, a partir d’un sistema d’indicadors que aquest organisme ha construït sobre la joventut a Catalunya, aporta dades interessants i quantitatives sobres les condicions materials d’existència i estils de vida de la generació que va viure el període de joventut ara fa uns 3-4 anys. Després d’analitzar aspectes diversos com la reducció de la població jove, l’augment desigual de la població juvenil d’origen migrant o el retard en l’emancipació residencial, entre d’altres, constata la percepció dels joves a que hi ha una situació de manca de justícia intergeneracional, una manca de justícia que identifiquen amb les dificultats que tenen molts d’ells per seguir estudiant, per accedir a una feina digna, per poder emancipar-se o per influir en les decisions polítiques. D’aquí, la necessitat d’aconseguir aquest nou pacte.

La campanya publicitària del “Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia” del Govern de l’Estat, o el què és el mateix, el conegut Programa Next Generation, deia d’una manera potser massa pomposa que “ja no existeix la Generació X. Ni els Mil.lenials. Ni Boomers. Tots pertanyem a la mateixa generació. Els que sóm aquí i ara. Els que vivim aquests temps estranys. (…) Tots pertanyem a la mateixa generació. La generació dels que somien i fan”.
Un eslògan de paraules boniques però del que podríem extreure, i quedar-nos, amb la part que ens apel.la a tots i que voldria que lluitéssim, independentment de l’etiqueta que tinguem assignada, per a aconseguir un millor futur per al conjunt de la societat, la part que ens incita a cuidar la nostra societat, a cuidar les persones i a actuar, solidàriament, entre generacions.