CORTINES DE FUM

Aquesta setmana hem conegut la inhabilitació del M.H.P. Joaquim Torra, en un clar atac a la democràcia i a la primera institució de Catalunya. El motiu, i de tots és sabut, penjar una pancarta on hi posava “llibertat presos polítics i exiliats” Per tant, una vegada més, l’Estat espanyol passa per sobre la voluntat de la ciutadania i decideix en nom dels catalans i les catalanes qui ens ha de governar i qui no. Aquesta vegada, a través del Tribunal Suprem, i amb el vist-i-plau del Partit Socialista (partit del que depenen els qui governen al nostre poble i que s’ha situat, una vegada més, al costat de Vox, PP i Ciutadans, fet remarcable però res sorprenent), ha decidit inhabilitar un President de la Generalitat per haver defensat la llibertat d’expressió. Una vergonya.

I això, que sempre se’ns ha dit que és el Parlament de Catalunya qui, per encàrrec de la ciutadania i a través de les urnes, decideix qui serà el President de la Generalitat, però és clar, això passa en els estats democràtics, aquells estats als que ens volem assemblar i que, malauradament, en aquest aspecte, encara no igualem, perquè aquí, qui decideix no és el poble democràticament votant, sinó uns senyors amb toga que fan i desfan seguint unes directrius que, de judicials, en tenen ben poc.

En aquest sentit, i en el ple de dimarts, el nostre grup municipal, junt amb els grups de la CUP i Junts per Castellar, vam demanar la celebració d’un Ple extraordinari per rebutjar la decisió del Tribunal Suprem respecte a la inhabilitació del President Torra i ho vam fer entenent que és un assumpte prou important i delicat, com per necessitar un espai concret on poder-lo tractar sense presses i amb amplitud, i sense que quedés diluït pel debat del dia a dia de la gestió municipal i d’altres assumptes que afecten directament el nostre poble.
Segurament pensant que aquesta petició donaria molt joc i debat, un debat on l’equip de govern no hi està gens còmode perquè els posa en una situació en la que han de fer equilibris entre el què propugna el seu partit a Madrid i el què volen fer creure que pensen ells fent veure que es desmarquen de la postura unitària d’aquest, PSC-Sóm de Castellar, va entrar, al migdia del mateix dia del ple, una moció d’urgència que portava per títol “per una atenció primària forta”, i que volia ser una cortina de fum en un intent de desviar l’atenció cap assumptes teòricament més propers i més “del poble”. Ara bé, la moció, ni era tant urgent com per presentar-se el mateix dia del ple, ni parlava dels problemes concrets de Castellar, sinó que parlava genèricament de la sanitat pública i de les millores que hi calen. Aquesta mateixa moció, doncs, presentada una setmana abans, o inclús en el ple del mes que vé, ens hagués permès, amb més temps, tractar aquest tema amb la importància que es mereix, dedicant temps a detallar la problemàtica de l’atenció primària a Castellar i de quins projectes de futur volem desenvolupar. Fer-ho de la manera que pretenia l’equip de govern, era fer-ho corrents i malament desmereixent un tema que preocupa, a tots, i molt. La maniobra no els va sortir bé, el debat sobre la inhabilitació del President Torra es durà a terme en els propers dies i la manca de delicadesa de l’equip de govern va quedar totalment pal·lesa en el desenvolupament del Ple.