Hasél, la gota que ha fet vessar el got

Aquesta setmana hem vist les manifestacions i els aldarulls que s’han produït arran de
l’empresonament del raper Pablo Hasél. Però Hasél és només la gota que ha fet vessar
el got perquè el cert és que la societat està cansada però els joves, més.
I perquè em centro amb els joves? Doncs perquè els participants en aquestes
manifestacions són joves, molt joves. Són una generació que sempre ha sentit a parlar
de crisi, perquè això ja arrenca de la crisi financera del 2008, que se senten impotents
perquè no poden complir les expectatives que s’han generat al seu voltant perquè no
troben feina, perquè no es poden independitzar o perquè han de marxar a l’estranger a busca les oportunitats que aquí no tenen. I tot això, sumat a la pandèmia, a la continua vulneració de drets civils i llibertats, a les imatges del rei fugat vivint a costa dels ciutadans a Abu Dabi o als desnonaments que es succeeixen dia rere dia, és un caldo de cultiu que finalment, ha esclatat.
I és que pels joves, incorporar-se al mercat laboral esdevé una missió impossible. L’atur
juvenil ha estat un problema estructural a casa nostra, amb xifres habitualment superiors
al 30%, que ara, amb la pandèmia, s’han incrementat encara més. Precarietat, salaris
baixos i contractes brossa són la norma habitual per a una generació que es veu
obligada a retardar la seva incorporació a la vida adulta. Però no només això, sinó que
els preus dels lloguers són impossibles de pagar per a tots ells, cosa que fa que hagin
de viure a casa els pares fins ben entrada la trentena. Sense anar més lluny, el PSOE,
ha anunciat que s’oposa a la regulació del preu dels lloguers, incomplint així un acord
que varen signar per poder formar govern.
I què genera tot això? Frustració, cansament, desafecció i una greu crisi democràtica.
Aquest, podria mirar-se com un problema que ateny exclusivament els joves, però no
és així. Tenim una població molt envellida, unes taxes de natalitat molt baixes i una
fugida del talent per manca d’oportunitats laborals. Qui ha de contribuir, en aquestes
circumstàncies, al sosteniment de l’estat del benestar? Està clar que aquest és un dels
grans problemes i reptes que tenim per endavant com a societat i que l’hem de posar
en el punt de mira per poder trobar solucions, consensos i possiblement canvis de
model, més d’hora que tard.