Crisi a la Comissió del Patrimoni

Fa uns dies que l’amic i arquitecte Pere Roca Roumens em va comunicar la seva dimissió com a membre de la Comissió del Patrimoni de Castellar del Vallès. La noticia m’ impactà i m’entristí profundament ja que ell n’era membre des de la seva constitució el juliol del 2016. Per altra banda, ho confesso, sento una profunda admiració per la seva tasca professional i un gran afecte personal pel tracte que hem tingut durant molts anys. Per tot això podia intuir que la seva decisió no havia d’haver estat fàcil ni agradable per ell.

En el seu escrit de renuncia hi detalla una breu descripció dels temes que l’han portat a prendre la seva decisió i que totes tenen a veure amb el poc cas que l’equip de govern fa de les opinions i decisions dels experts de la Comissió del Patrimoni que te com a objecte vetllar pel Catàleg de Bens a Protegir. Esmenta un munt de raons que l’han avocat a la dimissió: Plaça Catalunya, làpides cementiri, Jardins Torre Balada, plàtans carretera de Sentmenat, … De totes elles sembla que la que acumula mes despropòsits és la Plaça Catalunya. De fet aquesta és, amb diferencia, la pífia més gran que ens deixa l’actual equip de govern i que acompanyarà per sempre al seu aferri’m impulsor el regidor Pepe Gonzalez. De fet a hores d’ara no només cal lamentar la mala idea de desfigurar un element representatiu de la singularitat de Castellar com era la bassa amb la balena, que formava part del Catàleg de Bens Protegits amb la fitxa ES-06/063, sinó que la realitat de les reformes han originat uns usos (perfectament previsibles) amb problemes de seguretat, de convivència veïnal, de manteniment i sanitaris. I, al final, tot se sustenta amb una gran mentida: L’Ajuntament va dir que es mantindria la làmina d’aigua i això no ha fet.

Abans, però, de qüestionar-nos les actuacions que es van fer a la Plaça Catalunya estaria be recordar quina funció te el Catàleg de Béns Protegits pels quals vetlla la Comissió del Patrimoni.

Sovint les dinàmiques urbanístiques, les especulacions econòmiques o la pressió derivada del creixement poblacional actuen com a factors de risc en la preservació del patrimoni arquitectònic, arqueològic‐ paleontològic, sociocultural‐ etnològic, natural o ambiental. Com a resposta preventiva a aquestes possibles amenaces neix la utilitat dels catàlegs de bens protegits. La funció principal d’aquests catàlegs és la preservació dels valors existents en l’àmbit del pla urbanístic per mitjà de l’establiment de mesures urbanístiques de protecció jurídica. Normalment els ajuntaments creen els catàlegs de bens a protegir per defensar-los de la sempre cobdiciosa i insatisfeta iniciativa privada. Però l’Ajuntament de Castellar ha fet una cosa absolutament insòlita i inaudita: el mateix ajuntament ha atacat allò que s’ha compromès a defensar.

Les modificacions que es van fer a la Plaça Catalunya només tenien un únic avalador l’equip de govern amb el seu inefable regidor d’urbanisme. A la part contraria hi havia tota l’oposició, els dissenyadors de la bassa (el mateix Pere Roca com a arquitecte i el Joan Coderch com a escultor), la Comissió pel Patrimoni, Castellar pel Patrimoni i el departament d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni de la Generalitat.

Però encara hi havia més disbarats. El juny del 2016 l’alcalde Ignasi Giménez va afirmar que “La bassa de la Plaça Catalunya s’ha convertit amb els anys en una instal·lació obsoleta, amb un alt cost de manteniment i neteja”. O sigui que tot plegat es reduïa en el cost de manteniment. Però el resultat de les reformes han resultat molt més costoses pel manteniment: la interacció permanent entre usuaris i aigua (especialment nens) requereix un major control sanitari de les aigües en circulació, el risc de legionel·losi per l’aigua de vaporització requereix que l’administració realitzi les activitats periòdiques de neteja, desinfecció i control més sovintejades, l’augment considerable de pèrdues d’aigua per evaporació i per vaporització evita el no retorn d’aigua al circuit i, per tant, augmenta el consum, s’ incrementa la despesa energètica ja que cal substituir bombes de circulació per bombes d’impulsió, la inactivitat periòdica comporta increment en el manteniment i les averies, la cua de la balena (suspesa per tres cables) precisa més manteniment i control ja que els usuaris hi circulen per sota, les pintures antilliscants necessiten un manteniment continuat …

La modificació de la Plaça Catalunya ha estat, segons el meu entendre, un dels atemptats més greus perpetrats contra el patrimoni de bens a protegir de Castellar. I el culpable ha estat el propi ajuntament de Castellar!. En voleu més?