Tornarem a vèncer

Afrontem un 11 de setembre especialment atípic pel context de la pandèmia mundial. I pel context polític nacional, per l’econòmic i el social.
Un 11 de setembre amb presos polítics a les presons, amb part del govern a l’exili, amb desenes de represaliats i amb el front repressiu actiu i amb l’esperit ple de revenja.
Afrontem una crisi que té molts fronts i en la qual, com a totes les crisi, ens juguem si créixer o desaparèixer. No és la primera crisi ni serà l’última i, com a totes, el resultat és incert.
No tenim certeses ni esperem miracles o solucions externes, el moment no és dolç.
Depenem, com sempre, de la nostra voluntat, de la nostra capacitat d’organització i entesa i de la capacitat de voler ser.
Cada 11 de setembre recordem la voluntat d’un grapat de ciutadans i ciutadanes disposats a perdre-ho tot, fins i tot la vida, abans de perdre la seva llibertat.
El context no es pot comparar, però el republicanisme té al davant el gran repte de créixer i consolidar-se, de demostrar als nostres veïns i veïnes que encara no són independentistes que la República és la millor manera per a fer front als reptes que genera el món globalitzat, que el benestar, que les polítiques socials, educatives i de feina es poden abordar millor des d’una república que des de l’estat hereu del règim del 78.
Amb l’exili del Rei per a eludir l’acció de la justícia internacional s’ha destapat definitivament que el règim del 78, de Pujol a Juan Carlos I era una immensa tapadora per a cobrir un sistema basat en la corrupció. L’oasi català era un miratge, la democràcia de l’estat espanyol està plenament controlada per l’estat i les seves estructures de poder.
L’1 i el 3 d’octubre de 2017 ens van mostrar les grans fortaleses com a país. I les febleses.
I ara podem lamentar-nos i barallar-nos o aprendre’n i millorar-ho, consensuar estratègies explicar-les a tothom. Convèncer molta més gent que ens cal un referèndum. I guanyar-lo. Guanyar cada cop que hi hagi urnes.
Perquè el projecte republicà és un projecte de futur, però també de present. I no ens cansarem d’explicar-lo, de defensar-lo i de reivindicar-lo.
Perquè allò que volem és guanyar.