L’habitatge un bé d’ús i un dret

Aprofito aquest article d’opinió per explicar el meu posicionament respecte a l’habitatge i en concret respecte al projecte d’habitatge protegit a la zona Playtex. D’acord amb la Llei del dret a l’habitatge cal enfocar-se en les persones i no en la propietat, i son els Ajuntaments qui han de concertar les polítiques d’habitatge municipal amb la Generalitat.

Dilluns de la setmana passada l’equip de govern ens va presentar una primera versió del projecte Playtex a la Sala de Plens. Una llàstima que la presentació no s’hagués fet a l’Auditori en format obert a tothom. No cada dia podem comptar amb la presència de la directora de l’Incasol, Maria Sisternas, presentant-nos experiències exitoses a altres municipis i ciutats. I responent a les preguntes dels assistents. Segur que hauria tranquil·litzat a una part de les persones que no les tenen totes amb el projecte.

Cal subratllar que encara s’han de definir i redactar les bases sobre l’adjudicació dels habitatges i aquí estarem molt atents per què siguin unes bases justes i fomentin la rotació en el temps. A Castellar hi ha necessitat d’habitatge assequible de lloguer especialment per permetre l’emancipació dels joves, però també per persones de qualsevol edat. Fa més de 20 anys que no s’havia donat una oportunitat com aquesta i com a Ajuntament hem de fer-ho molt bé i amb la màxima transparència. Especialment per garantir les oportunitats d’emancipació dels joves, i també de persones i famílies que ara no troben un lloguer just.

Des dels municipis podem incidir en l’accés a l’habitatge. Amb mirada republicana i d’esquerres cal vetllar pel dret a l’habitatge digne per les famílies. L’habitatge és un dret. En la nostra tasca municipal cal que cerquem fórmules idònies al nostre municipi per fomentar l’habitatge en lloguer aprofitant les noves normes i lleis per millorar la seva gestió.

Cal també disposar d’un bon pla local d’habitatge al municipi, un cens d’habitatges buits i potenciar l’oficina local d’habitatge municipal. Fomentar l’habitatge cooperatiu sènior. I mentalitzar-nos que l’accés a un habitatge ha de ser un bé d’ús i no d’inversió.