És important

Que les coses no passen soles és una obvietat, però a vegades sembla que hi ha persones que ho creuen fermament.

L’Ajuntament de Castellar, com qualsevol ajuntament, té dues potes: la política (composada pel Ple municipal i el govern) i la tècnica, formada per unes 225 persones que hi treballen independentment dels resultats electorals i que fan que les coses passin.

Una empresa amb 225 persones treballant-hi i que gestiona un pressupost de trenta milions d’€ no és qualsevol cosa. I més una empresa com l’Ajuntament, que no es regeix per les normes del mercat sinó que ha de seguir estrictament les normes i procediments que marca Europa i l’Estat i que no són senzilles. Fer funcionar la part “empresa” de l’Ajuntament és responsabilitat de la part política i és la garantia que les coses passin i no es quedin en simples anuncis.

Ni les normes europees ni les estatals ni la voluntat de fer que l’Administració funcioni són neutres: darrera hi ha ideologia i voluntat de poder. Tenir uns bons serveis públics que ajudin a la gent és una opció republicana i d’esquerres. Tenir uns serveis públics per als pobres i alternatives privades per a qui s’ho pugui pagar, té altres opcions polítiques al darrera. I tenir uns serveis públics que només responen als interessos de popularitat de l’alcalde, unes altres.

Ja fa temps que els símptomes que l’Ajuntament està entrant en un cert col·lapse són evidents: aquest anys 2022, any electoral, no s’ha arribat a fer el 75% de les obres i inversions que s’havien pressupostat. L’Ajuntament disposa de fins a 14 milions d’€ que té guardats en un calaix sense saber-ne què fer per incapacitat de fer els contractes a temps.

Aquest mandat han sovintejat les queixes dels treballadors de l’Ajuntament, amb una nombrosa presència dels mateixos a una concentració davant la sala de plens el passat mes de març. La resposta ha arribat aquest Ple amb una aportació de 100.000 € per a una paga de productivitat que no s’aguanta per enlloc a la que s’entra al detall. Un intent de comprar la pau social a les portes de les eleccions municipals que, la veritat, no servirà de res si no es fan canvis molt més profunds que, de moment, no s’intueixen.

És evident que l’Ajuntament de Castellar, amb els 14 milions d’€ al calaix, és una administració que paga per sota del que paguen altres administracions. I això té conseqüències: tothom sap què passa si una altra empresa paga més per a fer la mateixa feina. Per tant, ja està bé aquest augment de sou mal dissimulat. Però no solucionarà res i això també ho sap tothom.

Quan parlem amb treballadors municipals els diagnòstics de tots coincideixen ràpid: volen poder fer bé la seva feina, que hi hagi un organigrama que deixi ben clara l’estructura de comandament i de responsabilitats, saber qui ha de fer què, com a tot arreu. Que la feina que fan tingui sentit. Que les prioritats siguin clares, que hi hagi una previsió de terminis i encàrrecs, volen no tenir la sensació que hi ha feines que no assumeix ningú…

Tot això enmig d’un canvi tecnològic que demana voluntat, inversió i criteri. Hem acabat aquest mandat 2023 havent de consultar encara expedients en paper a hores convingudes perquè no hi podem accedir digitalment. I això hauria de ser impensable, perquè és d’una ineficiència desesperant.

Res del que es digui aquests dies de campanya, res, no serà creïble si no va acompanyat d’una explicació convincent del com, de com s’afrontarà aquesta transformació de l’administració pública i es donaran les eines necessàries perquè la gent pugui fer bé la seva feina.

Aquest, per cert, és el meu darrer article com a regidor de l’Ajuntament de Castellar. Final d’etapa. Si han tingut l’amabilitat de llegir fins aquí, moltes gràcies per l’interès. Tinc moltes coses a agrair a molta gent, però aquí és just i necessari fer un agraïment a l’equip de redacció de l’Actual per la professionalitat i, sobretot, per la paciència amb uns terminis d’entrega que sovint he apurat massa. Seguim, que hi ha feina.