rafacorts

Data:  26 de maig

Lloc: Espai Tolrà

Hora: 20h

Preu:5€/ persona
(Botifarrada amb mongetes, postres, beguda i cava)

Música en viu de Llongue & Ricart LT i moltes sorpreses més!

Aquest divendres presentació de la llista electoral d’ERC Castellar per a les pròximes eleccions municipals del proper 28 de maig.

La llista electoral és enguany una tria diversa i plural i presentarem també els punts claus del programa elaborat.

Ens acompanyarà Jordi Solé, actual vicesecretari general de Relacions Internacionals, Eurodiputat d’ERC i exalcalde de Caldes de Montbui.

Al finalitzar l’acte hi haurà un refrigeri, espai on podrem compartir opinions de forma més propera amb tots vosaltres!

Veure programa

Reserva’t la data a la teva agenda 

 Divendres, 12 de maig.
 19.00 h
 Plaça Europa, Castellar del Vallès.

📢 ERC Castellar us convida a la presentació del llibre La política que vindrà d’Elisenda Alamany.

👉🏽 La Regidora de Barcelona i Consellera Metropolitana que va començar la seva carrera política a Castellar, s’atreveix en aquest llibre a imaginar com ens podem adaptar a la societat del segle XXI i quina política ens trobarem en el futur.

🔥 Aborda quins han de ser els nous lideratges, la nova estètica de la política, les dificultats de l’esquerra per arribar als seus votants, i el futur de l’independentisme.

🔶 La política que vindrà és una invitació als escèptics i als qui creuen que cal ser capaços d’anar més enllà i imaginar com serà la política del futur.

🗓️13 d’Abril
🕖19H
🍻Cal Calissó

Us hi esperem a totes ‼️

8e CONVOCATÒRIA

Descarregar fulletó

1. Motivació

La Secció Local d’Esquerra Republicana de Castellar va acordat instituir l’any 2015 en memòria de l’Oriol Papell i Torres una beca d’estudis, per a estudiants de Castellar per tal de promoure i reconèixer l’esforç i el talent de joves locals, i donar suport en la continuïtat dels seus estudis.

Oriol Papell i Torres (5 de gener de 1983 – 5 de maig de 2014). Llicenciat en Química per la UAB. Militant i activista convençut d’Esquerra Republicana de Catalunya i de les JERC. Membre actiu de la secció local d’ERC de Castellar del Vallès, fundador de les JERC d’aquest municipi i president d’ERC a Vilanova i la Geltrú. Implicat en diferents associacions i en l’organització d’actes de caire cultural i nacional com el Corre-llengua, la marxa de torxes o les diferents consultes sobre la independència de Catalunya prèvies al 9N.

Castellarenc convençut i regidor d’aquest poble des del 2007 fins el 2011. Amant de les tradicions, l’entorn natural i l’activitat associativa. Lluitador incansable vers una societat més justa i un país plenament lliure i sobirà. D’ideals ben fonamentats en l’aposta pel bé comú, la igualtat d’oportunitats i la posada en pràctica dels valors republicans. Ferm lluitador contra qualsevol tipus d’injustícies socials. Altruista, optimista i treballador incansable en la construcció d’un futur millor.

Així doncs, és amb la finalitat social de contribuir a la nostra millora col·lectiva en el camp de l’educació, que Esquerra Republicana de Castellar vol honrar la memòria de Oriol Papell i Torres amb una nova convocatòria d’una beca de suport d’estudis que recordi el seu nom i transmeti els seus valors a les joves generacions de la nostre vila.

2. Convocatòria

La Secció Local d’Esquerra Republicana de Castellar del Vallès convoca per sisena vegada una beca
per premiar el talent i l’esforç i per promoure el desenvolupament d’estudis
La convocatòria s’adreça a estudiants residents a Castellar que vulguin cursar estudis d’ensenyament post obligatori. Qualsevol dels estudis que esmentem a continuació:

• Primer i segon cursos de batxillerat
• Cursos universitaris
• Formació professional de grau mitjà i de grau superior
• Cursos d’accés i cursos de preparació per a les proves d’accés a la formació professional i cursos de formació específics per a l’accés als cicles formatius de grau mitjà i de grau superior
• Formació professional bàsica / Programes de formació i inserció
• Altres estudis de formació

La convocatòria s’obre a les 21:00 hores del dia 17 de Març i es tanca a les 24:00 hores del dia 2 d’abril de 2023.

3. Requisits de la persona sol·licitant

Per tal de ser beneficiari de la beca serà necessari complir els següents requisits bàsics:

• Estar empadronat a Castellar del Vallès
• No haver complert els 30 anys en el moment de presentar la sol·licitud.
  Per presentar la sol·licitud se seguiran els següents passos:
• Enviar un correu electrònic amb la documentació (veure punt 4) al correu electrònic d’ERC de Castellar: esquerra.castellar@gmail.com

4. Documentació

El procés de selecció de l’adjudicatari de la Beca Oriol Papell i Torres constarà de dues fases.
Per a la primera fase de selecció serà necessària presentar la següent documentació al correu de ERC de Castellar del Vallès:

1. Currículum Vitae
2. Expedient acadèmic de l’últim curs efectuat
3. Fotocòpia del DNI i una fotografia a de carnet
4. Un breu informe d’un professor o d’altres persones rellevants que hagin tingut contacte acadèmic o professional amb la persona sol·licitant i n’avaluïn la sol·licitud
5. Memòria explicativa del projecte d’estudis per al qual se sol·licita la beca, que inclogui les dades del centre d’estudis on es vulgui cursar i altres dades d’interès.

Per a la segona fase de selecció es podran demanar els següents documents:

1. Certificat de convivència a data de presentació de la sol·licitud.
2. Qualsevol documentació que acrediti una situació familiar excepcional (carnet de família númerosa, certificat d’algun tipus de discapacitat,… )

Adjudicatari

1. Certificació bancària indicant l’ IBAN de la llibreta o compte corrent de la persona sol·licitant (ha de figurar com a titular o cotitular). Aquesta certificació pot ser substituïda per fotocòpia de la llibreta o impressió de banca electrònica on figurin titulars i IBAN de la llibreta o compte corrent.

5. Composició del jurat

La beca serà adjudicada per un jurat independent acordat per l’Executiva d’Esquerra Republicana, d’acord amb la proposta efectuada per la Comissió Beca Oriol Papell , la decisió del qual serà̀ inapel·lable.
El Jurat de la beca estarà format per un mínim de 5 personalitats rellevants de l’àmbit de les Humanitats, les Arts, les Ciències Socials o les Ciències de l’Educació de Castellar del Vallès.
Enguany, el Jurat està format per:

• Gisela Pou
• Núria Mora
• Lluis Font
• Lluis Papell
• Silvia Nicolas

* La La Secció Local es reserva el dret de modificar la composició del jurat

6. Procés de selecció

El Jurat avaluarà la informació facilitada pels candidats a la primera fase, escollint entre ells, per a la segona fase ,els que consideri més adequats. Els elegits per a la segona fase seran un mínim de tres i un màxim de cinc candidats.
El Jurat, durant el mes de Març, farà una primera valoració dels candidats. Els criteris de selecció de la primera fase son:

• Mèrits acadèmics del sol·licitant
• Interès del projecte d’estudis presentat

La selecció per a la segona fase com a finalista de la beca comportarà la obligarietat per part dels candidats a una entrevista personal prevista per a la segona quinzena del mes de Març (horari i lloc a determinar), la funció de la qual serà valorar el seu nivell de maduresa i motivació, així́ com la projecció futura del seu projecte d’estudis. El dia de l’entrevista el candidat aportarà la informació requerida per a la segona fase.

7. Gestió de la beca i obligacions de la persona becada

La gestió de la beca correspon a Esquerra Republicana de Castellar. Per tal que es pugui fer efectiva, el bancari haurà de complir les obligacions següents:

• Comunicar per escrit, a Esquerra Republicana, l’acceptació́ de la beca en un termini de 15 dies a partir de la seva notificació́.
• Rebre personalment la beca en un acte públic que es realitzarà el 14 d’Abril de l’any de la convocatòria.
• Presentar la petició i/o inscripció al centre d’estudis al qual va adreçada la beca o on vulgui ampliar els estudis.
• Efectuar els estudis previstos d’acord amb la sol·licitud presentada.

8. Dotació econòmica

La dotació econòmica de la beca és de 2.000,00€, pels conceptes següents:

• Desplaçament
• Matricula en la Universitat o Centre d’estudis on hagi estat admès
• Despeses d’instal·lació, allotjament i manutenció Es percebrà de la forma següent:
• Íntegrament el moment d’acreditar l’admissió en el centre d’estudis on se sol·liciti. En cap cas aquest pagament no es farà efectiu abans del mes de juny de l’any de la convocatòria.

9. Acceptació i interpretació de les bases

• El Jurat de la Beca Oriol Papell es basarà en
  l’esperit de les bases per interpretar i resoldre qualsevol circumstancia o incidència no prevista que pugui presentar-se en l’exercici de les seves funcions.
•  La sol·licitud de la Beca Oriol Papell suposa l’acceptació d’aquestes bases.

1. Concurs individual per a no professionals
2. El dia del concurs, el diumenge 20 de març, caldrà presentar el plat a la parada d’ERC situada a la Fira de Sant Josep entre les 12.30 i 13.00 hores. Cada participant haurà de portar una cassola o recipient amb la recepta ja cuinada i acabada, i els estris per a servir el plat. L’organització donarà una targeta a cada persona participant per escriure el seu nom així com el nom del plat que presenta a concurs. Aquesta targeta caldrà col·locar-la al costat del plat. Les persones participants disposaran d’una taula per servir al plat les seves receptes.
3. A les 13:00 el jurat començarà amb el tast dels plats calents i, seguidament, es continuarà amb el tast dels plats freds. El jurat valorarà el sabor, la presentació, l’originalitat i la innovació dels plats.
4. Es donarà 1 únic premi consistent en un menú per a dues persones en un dels restaurants que tenim a Castellar. El premi s’atorgarà al moment.
5. Un cop el jurat hagi realitzat el tast de tots els plats, també es permetrà al públic
 assistent realitzar un petit tast dels mateixos. A tal efecte l’organització disposarà de plats i coberts.
6. Qualsevol imprevist no contemplat en aquestes bases serà resolt per l’organització. El fet de concursar suposa l’acceptació de les bases

Novament un Ple presencial malgrat que no amb públic present. Sembla que les dimensions de la sala fa impossible i incompatible, ara per ara, les dues coses.

Dues notes prèvia al Ple. La primera és la presentació de la nova interventora Mercé Custodio. La segona era que el Ple s’havia avançat una setmana per tal de complir l’exposició pública i reglamentaria de les ordenances fiscals desprès de la seva aprovació plenària.

Després de l’aprovació de l’acte anterior s’enceta el punt 5 que dona compte d’una contractació d’urgència. Dolors Ruiz hi intervé per destacar que crida l’atenció el fet que aquesta contractació amb caràcter d’urgència substitueix dues persones que tenen la condició de germans. Comenta que la persona incorporada no dubte que deu ser un bon professional i que si el secretari no hi ha posat cap objecció es que s’ha fet correctament però recomana que l’Ajuntament hauria de disposar d’una borsa de treball de substitució que asseguri la objectivitat i la transparència.

En el punt 6 hi va intervenir la Nuria Raspall en relació a Aprovar la modificació de la relació de llocs de treball 2/2021. Va anunciar el vot favorable ERC sobretot perquè es fruit d’una negociació llarga en una mesa de treball amb les parts afectades. Va recomanar, no obstant, que l’augment es podria haver fet tot ara en lloc de distribuir-lo en el temps per franges salarials. Va subratllar que l’Ajuntament te un problema important d’organització interna i necessita totes les mans per encarar els nombrosos projectes que hi ha engegats. Era, tanmateix, perfectament possible de fer-ho pels recursos que ara disposa l‘Ajuntament.

Els punts 7, 8 i 9 ens van refondre en les intervencions. En el punt 8 hi va intervenir la Dolors Ruiz i era sobre l’aprovació de l’ordenança reguladora per la prestació de serveis de cementiri. Va dir que era complicat accedir a la tarifa de preus a la web municipal i que, a més a més, hi apareix una tarifa que costa de comparar amb la llista que s’estava aprovant. També va dir que l’ increment previst, un 2,8%, potser es podria reduir si el servei fos municipal. Fins i tot va dir que, ja que està reconegut com un servei essencial, es podria proposar que s’adoptés un tipus reduït del 10% o super-reduit (4%) en lloc de l’actual del 21%. Va anunciar que en aquest punt ens abstindríem.

Els punts 7 i 9 eren els més importants del Ple ja que tractaven de l’aprovació inicial del pressupost i la plantilla per a 2022. I va intervenir el portaveu d’ERC Rafa Homet. Va fer una menció a la darrera liquidació del pressupost del 2020 on ERC va dir que: Mantenim una estratègia política errònia,  ingressem molt més del que som capaços de gastar, l’Ajuntament te un problema d’organització interna que el fa ineficient, és incapaç de liderar la reactivació cultural i te incapacitat per poder fer allò que anuncia públicament que farà. Totes aquestes evidencies haurien hagut de servir per plantejar els pressupostos del 2022. Però no s’ha fet. Va assenyalar que aquest pressupost, pels recursos extres que aporta, representa una oportunitat d’or per deixar les coses com ens agradaria tenir-les i encarar be la propera dècada amb unes bases de futur sòlides i definides. De fet Rafa va recordar la proposta d’acord que ERC havia formulat concretats en 5 punts que pretenien tenir una mirada llarga i consensuada: 1.- Obrir un procés participatiu pel projecte conegut com a Playtex. 2.- Establir un acord a tres bandes entre el govern municipal, el comitè d’empresa i el principal grup de l’oposició sobre la necessària reorganització municipal. 3.- Aposta decidida pel canvi climàtic amb especial atenció a les calderes de biomassa que consumeixin estella per facilitar la neteja dels boscos. 4.- Revisió de la OSB perquè deixi de ser un pou sense fons on s’hi aboquen recursos constantment i convertir-lo en un servei de primer ordre per a la gent gran. 5.- Ajustar impostos per compensar l’ increment de la taxa de residus per evitar continuar subvencionant aquells que no reciclen. Atès que aquestes propostes han estat rebutjades per l’equip de govern va anunciar que el nostre vot seria negatiu. El punt 10 era l’aprovació provisional puntual del POUM. Aquí no hi varem intervenir atès que ja havíem expressat repetidament la nostra opinió favorable.

El punt 11 era una adhesió de municipis al conveni de prestació de servei de taxi. La Dolors Ruiz va comentar que la majoria de la flota de taxis a Castellar estan molt envellits. També va destacar que hi haurien haver vehicles molt mes sostenibles. El posicionament de vot va ser afirmatiu.

El punt 12 era sobre una modificació sobre l’ Ordenança reguladora de la protecció, tinença i venda d’animals domèstics. Hi va intervenir en Josep M Calaf per dir que hi votaríem a favor ja que ERC hi havia participat molt activament en la seva modificació.

La primera moció era d’ERC i la va defensar el Rafa Homet. Tractava sobre la manca de regulació de remolcs en bicicletes per portar nens. Rafa la va defensar dient que era un plantejament molt sostenible i que podia ser   mereixedora d’alguna sanció precisament per no estar regulat. Es va votar favorablement i unànimement.

La segona moció també d’ERC tractava sobre Mesures urgents per impulsar la rehabilitació en el context del pla de recuperació, transformació i resiliència. Oriol Martori va intervenir per dir que la retiràvem per donar temps per la seva aplicació i debat.

La tercera moció, també d’ERC era sobre l’ increment de preus de l’electricitat i per la implantació de mesures d’ajuda social. Va ser defensada per l’Oriol Martori i va rebre el suport unànime del ple.

Com cada 15 d’octubre, ERC Castellar hem organitzat el tradicional homenatge a Lluís Companys. Enguany, hem recordat el 81è aniversari de l’assassinat del president de la Generalitat al fossar de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc.
Així, aquest divendres, ens hem trobat a la plaça d’El Mercat per començar un seguici fins a la plaça Lluís Companys, punt de trobada on hem celebrat l’acte en record del president de la Generalitat. Hem recordat el president de la Generalitat a través de les seves paraules. Carles Miró, membre de la secció d’ERC i director de la JOCVA, ha llegit dos discursos de Companys mentre dalt de l’escenari de la plaça dos ballarins, Quim Gibert i Laia Tarragó, han interpretat les paraules del president amb la música de Robert Gerard. Seguidament hem cantant plegats l’himne de Els Segadors. Finalment ha tingut lloc la tradicional ofrena floral de clavells vermells que els assistents han recollit del monòlit dedicat a Companys, per deixar-los als peus d’un arbre. És molt important per a nosaltres recordar la figura de Companys, és part de la nostra memòria i de la nostra història. És important recordar l’afusellament d’un president proclamat de manera democràtica, amb valors republicans.

En el primer Ple desprès de vacances hem pogut retrobar la forma presencial en detriment de la virtual. Entre els regidors hi ha opinions per tot sobre la conveniència de fer-los d’una manera o de l’altre però tothom agraeix recuperar una certa normalitat.

A part del comentari anterior, la característica principal d’aquest Ple és que es van llegir tres declaracions institucionals. Inicialment eren mocions però tots els partits van acordar que es podien convertir en declaracions institucionals. La primera era en Solidaritat amb les dones d’Afganistan. La segona era en suport al Correllengua 2021. La tercera era de condemna a les agressions i a la violència exercida contra les persones del col·lectiu LGBTI. En aquest darrer text la Dolors Ruiz va introduir modificacions en el redactat que evitaven la confusió entre identitat de gènere i sexe.

Desprès de l’aprovació de l’acte anterior es va passar al 3er punt on es tractava dels canvis en el cartipàs municipal. L’alcalde hi va intervenir per argumentar, bàsicament, que eren conseqüència de l’impacta de la pandèmia a Castellar i que això requeria una nova organització per fer-hi front. Hi va intervenir el portaveu d’ERC per dir que els canvis estaven mal orientats ja que no potenciaven adequadament les àrees que requerien més atenció. Va lamentar especialment que l’alcalde no esmentes que la disminució de la dedicació de l’alcalde havia forçat, també, recompondre la distribució de funcions de l’equip de govern i, per tant, el cartipàs municipal. Argumentà que la decisió de limitar la dedicació de l’alcalde es produeix en un moment en l’Ajuntament te un problema molt seriós en l’organització interna ja que s‘han produït moltes fugides de càrrecs determinants que s’han reemplaçat amb substituts que no tenen la preparació tècnica suficient. També que, en un moment que el pressupost de l’Ajuntament era més gran que mai, es requeria molta més dedicació i complicitat del màxim responsable de l’Ajuntament. En la rèplica l’alcalde va argumentar que s’havia baixat el sou. Però la preocupació d’ERC no prové tant del sou que cobra l’alcalde com de la seva inevitable disminució del temps dedicat a l’Ajuntament per dedicar-se a altres tasques.

Desprès de donar compte del període de pagament es va passar al plat fort del dia que consistia en l’aprovació del compte general de l’exercici 2020. Hi va intervenir novament el Rafa Homet per dir que moltes partides que tenien vocació d’ajudes a la població per fer front a la pandèmia no han arribat a la ciutadania. Que els vals d’ajudes al comerç i al consum han tardat més d’un any i mig a fer-se efectives. Al mateix temps va manifestar que l’Ajuntament recapte molt més del que gasta i això és una manifesta anomalia. El vot d’ERC va ser negatiu per tots els arguments exposats.

Segona intervenció Rafa Homet. 
Tercera intervenció Rafa Homet 
Quarta intervenció Rafa Homet   

El punt 6 consistia en l’aprovació definitiva del conveni urbanístic entre l’Ajuntament de Castellar i la mercantil AGENT OF IDEAS, S.L. per les finques del carrer d’Itàlia 1 i 5. L’Oriol Martori hi va intervenir per dir que s’havia de reconsiderar aquest conveni ja que no es podia deixar a la iniciativa privada un punt tan emblemàtic com aquest per ser a l’entrada del poble. També va alertar que la nova rotonda prevista en aquella zona vindria a entorpir el transit a la carretera B-124 ja prou densificat. També seria un  nou impediment per la mobilitat dels vianants ja que les rotondes sempre prioritzen el transit de vehicle. Un altre punt en el que va demanar transparència és quin interès (i quin projecte) tenia l’empresa per pagar una rotonda d’un cost tan considerable. També va retreure a l’equip de govern que allà hi renuncies a fer habitatge social tot dient que no es necessari. Va dir que concentrar tot l’habitatge social a la zona de l’antiga Playtex no era convenient ja que densificava massa la zona. En definitiva, que era un conveni innecessari, poc transparent, amb poca informació, que complicava encara més el transit i que deixava fora del control públic una intervenció tan important.

A continuació es van tractar conjuntament els punts 7 i 8 amb l’aprovació de la carta de serveis del SAC i de l’Escola Municipal d’Adults. Hi va intervenir JM Calaf per dir que hi votaríem lògicament a favor malgrat que era una iniciativa que anava tard i que, a més a més, era poc ambiciosa ja que, en el cas del Sac, l’Ajuntament nomes adquiria compromís en aquest departament però no en les respostes de la resta de departaments de l’Ajuntament. També va aportar molts punts on calia millorar la carta ja que era important que la ciutadania pogués entendre quins eren els seus drets, els seus deures i quins eren els compromisos de l’Ajuntament.

A la part deliberativa JxCast va presentar una moció sobre l’enllumenat viari a tecnologia LED. La Nuria Raspall va intervenir per dir que l’enunciat de la moció era molt assumible però que el contingut, desprès de les modificacions acceptades al PSC, ens generava molt dubtes. En primer lloc perquè ja existeix un conveni on hi ha partides per fer la transacció cap a il·luminaria LED. I era obvi que un conveni és molt costos de canviar abans del seu venciment. L’ estudi que es proposava a la moció, de fet, ja s’hauria d’haver fet abans d’adjudicar la concessió ja que sinó difícilment es poden posar criteris útils en la seva redacció. Per altra banda no és raonable fer actuacions per altres vies que estalviïn a la concessionària els compromisos adquirits. La moció tampoc concretava terminis, imports ni compromisos. La seva ambigüitat en el redactat final va decantar el nostre vot cap a l’abstenció.

Segona intervenció Núria Raspall

ERC ha manifesta “preocupació per les aglomeracions viscudes a la fira durant la festa Major”, segons un comunicat de la formació. Els republicans sostenen que la fira va viure situacions “incompatibles amb les estrictes normes que s’han imposat als concerts i actes amb limitació d’aforament, on el sistema de reserva d’entrades telemàtiques “qui no corre vola” ha creat la curiosa estampa de moltes cadires buides i gent sense entrada mirant-s’ho de fora”.

El comunicat d’ERC assenyala “manca de planificació a l’hora d’executar els protocols de seguretat”  perquè, “ha estat especialment rigorós amb les entitats organitzadores de concerts o de cultura popular, com Vilabarrakes o els concerts de Suma+ al seu dia, mentre ha mostrat una laxitud i indiferència escandaloses a les atraccions de pagament de la fira”. Per aquest motiu, demanen explicacions a l’equip de govern perquè consideren que hi ha hagut “una clara negligència”.

Amb contrast amb el ple del juny, aquest va ser més curt tot i que no mancat de tensió i força agressivitat per part de l’equip de govern. La Cup es va excusar per no assistir al ple.

Després del decret d’avançament del ple, la ratificació de l’acte anterior i donar compte de les resolucions d’alcaldia i de l’informe de compliment de l’article 104 bis es va arribar al punt 5, el primer que calia sotmetre a votació. Es tractava del reconeixement a la comunitat educativa pel seu compromís i actuació en la tasca realitzada durant el darrer curs escolar, marcat també per la crisi Covid-19. Hi va intervenir per part d’Erc la Núria Raspall per dir que donaríem recolzament a la proposta consistent en la distinció d’Honor al Consell escolar Municipal de Castellar del Vallès.

El punt 6 era relatiu a l’aprovació de les festes locals de l’any 2022. Hi va intervenir en Josep M Calaf per dir que celebràvem que aquest any l’aprovació es feia adequadament en el temps evitant així el problema que el seu retard en l’aprovació provocava inconvenients per les entitats, empreses i comerços en la seva planificació.

El punt 7 era un punt important atès que pretenia continuar l’adhesió a la Xarxa de Ciutats Amigables amb les persones grans. El regidor del PSC Dani Perez ho va exposar i defensar. Per part d’Erc en Josep M Calaf hi va intervenir per dir que era un projecte potent i molt engrescador al qual donaríem suport. Va destacar, això si, que un dels principals problemes seria adequar l’habitatge públic a les demandes que exigia el projecte atès que Castellar partia d’una situació de pràcticament 0 en aquest apartat de l’habitatge. De fet era un problema detectat en el mateix informe per part del col·lectiu de persones grans que hi van col·laborar. El punt va ser aprovat per unanimitat.

El punt 8, ja en la part deliberativa i de mocions, era una moció de JxC sobre aplicació de mesures urgents en la lluita contra l’atur juvenil. Hi va intervenir l’Oriol Martori per dir que hi votaríem a favor ja que, més enllà de la situació pandèmica, era un problema estructural que feia molts anys que afectava a la societat catalana i espanyola.

El punt 9 era una moció d’ERC per incorporar la perspectiva de gènere en els pressupostos municipals. La Dolors Ruiz la va defensar per dir que ara és el moment d’analitzar i revisar la despesa i el procés pressupostari des d’una perspectiva de gènere, detingudament, per tal que el disseny dels pressupostos afavoreixi l’equitat, cobreixi de manera eficient les diferents necessitats de les persones, homes i dones, amb l’objectiu de que les diferencies no esdevinguin desigualtats socials. Es va aprovar per unanimitat.

El punt 10 també era una moció d’ERC que demanava eliminar el cablejat de les façanes dels edificis i el soterrament del cablejat aeri. El va defensar l’Oriol Martori tot esmentant que, sovint, l’ús del domini públic de les operadores  malmet les façanes, enlletgeix els edificis i els carrers i provoca problemes de seguretat per als ciutadans. El problema és més greu quan parlem d’edificis amb alt valor històric o patrimonial. L’equip de govern, a través del regidor Pepe Gonzalez, ens va fer saber que ells votarien en contra de la moció amb l’excusa que si s’aprovava i ells no feien res per executar-la nosaltres els hi aniríem recordant els seus compromisos. Amb aquest argument matusser s’inhibeixen de la problemàtica i deixen que les companyies elèctriques i de telecomunicacions facin el que vulguin. La moció va rebre el suport de JxC i C’s.

Finalment el punt 10 era una moció de JxC que demanava la introducció de pictogrames en l’entorn urbà. HI va intervenir la Dolors per anunciar que hi votaríem a favor. També va argumentar que si es materialitza en accions suposarà una millora per moltes persones. Va recordar la frase que una imatge val més que mil paraules per il·lustrar que els pictogrames tenen un llenguatge universal i immediat que poden arribar a compensar amb dificultats de comunicació i de llenguatge de moltes persones. Es va aprovar per unanimitat.

És urgent. ÉS vital. És imprescindible!

Com a conseqüència d’una mala justificació i una errònia planificació, el Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Castellar (POUM) del 2016 ha estat ‘escapçat’ per cinc sentències judicials que han eliminat els futurs àmbits de transformació del poble i que tenien la funció de zones de reserva d’habitatge. Les conseqüències d’aquesta mala planificació han estat la inseguretat jurídica dels propietaris del Pla de la Bruguera, per la implementació de noves activitats, -com per exemple l’antiga fàbrica Molcasa-, o la congelació d’inversions per la millora de les instal·lacions, -com l’empresa internacional CELO-.
Més enllà dels temes urbanístics, Castellar pateix una forta pressió en els preus dels habitatges com a conseqüència de la manca d’oferta. Tots els estudis recents ens demostren que en els pròxims 15 anys Castellar tindrà una demanda aproximada de 3.500hab com a conseqüència de les noves necessitats socials com les famílies monoparentals, l’emancipació dels joves i l’allargament de l’esperança de vida. A més a més, la situació de pandèmia ha generat que municipis com Castellar siguin receptors d’una migració interna de ciutadans que valoren més la qualitat de vida d’un poble com el nostra.
Des d’Esquerra de Castellar demanem una revisió amb una mirada crítica de l’actual planejament per buscarà solucions a la futura demanda d’habitatge i reclamem impulsar la Taula d’habitatge municipal entre tots els partits polítics, per incentivar les polítiques públiques d’habitatge.

Amb quasi 5 hores de durada aquest ple de juny potser ha estat el més llarg dels realitzats en aquest mandat.

El primer punt important era el 3 on l’equip de govern informava, a través del seu regidor Pepe Gonzalez, de les diferents sentencies judicials rebudes que eren, en general, contraries al POUM. Semblava que en l’explicació les sentencies eren irrellevants per la viabilitat del POUM. En la rèplica el regidor d’ ERC Oriol Martori es va encarregar de destacar que les sentencies eren de gran transcendència ja que impossibilitaven desenvolupar importants apartats recollits en el POUM vigent.

El punt 4 tractava de la licitació del servei de neteja d’escoles, edificis municipals i equipaments esportius. La quantia estimada de licitació era de prop de 4 milions d’euros per una durada de 3 anys. La quantia i la durada convertia aquest punt en una acció de govern important i de gran transcendència. En Rafa Homet, després de fer un minuciós examen del redactat del contracte, va indicar que contenia molts errors, imprecisions i omissions i valoracions equivocades. Va dir que, malgrat l’ importància de la licitació,  semblava un contracte més producte de la improvisació i l’ urgència que del rigor i l’exigència. ERC es va abstenir.

El punt 5 va aprovar la rectificació i l’actualització de l’ inventari municipal de bens, drets i obligacions mobles. Nuria Raspall hi va intervenir per felicitar-nos d’una demanda llargament esperada i demanada.

El punt 6 era un recurs interposat per l’associació de veïns El Balcó de Sant Llorenç. El serveis tècnics i jurídics de l’ajuntament van decidir inadmetre el recurs.

El punt 7 recollia la desestimació del punt anterior i l’aprovació definitiva de la modificació de crèdit ja aprovat inicialment en el ple de maig i que anava destinat al pagament de l’Iva del solar conegut com a Playtex i al programa 1700 d’intervenció forestal.

En el punt 8 s’inicia una sèrie de punts que tenen en comú la pertinença a l’àmbit urbanístic. En aquest primer punt es proposa canviar qualificacions de diversos solars municipals. Un es a la Plaça Europa que passa a ser zona verda. L’altre a la Plaça Miranda que passa de zona verda a habitatge dotacional i la darrera un tram viari intern del carrer País Valencià. L’Oriol Martori va centrar la seva intervenció en el solar de la Plaça Miranda dient que era un error retirar la qualificació de zona verda sense cap motiu ni propòsit. Fins i tot el mateix alcalde va haver d’intervenir per dir que, malgrat ser qualificat com a habitatge dotacional, ell es comprometia a no fer cap intervenció malgrat la requalificació. L’Oriol va fer veure que era un contrasentit qualificar la zona de dotacional si no s’hi volia fer cap intervenció. Hi varem votar en contra malgrat que es va aprovar per la majoria de l’equip de govern.

Els punts 9 i 10 també tenien relació amb l’ urbanisme. El 9 contenia diverses requalificacions la més important de les quals era a Can Font per fer un equipament socio-cultural. El punt 10 era per l’aprovació del pla especial del nucli antic. L’Oriol va intervenir per dir que tant l’un com en l’altre el vot d’Erc seria afirmatiu.

El punt 11 representà un nou desacord amb l’equip de govern. Es tractava d’aprovar un conveni urbanístic per la qualificació de les finques del carrer Itàlia, 1 i 5. De fet aquesta zona, anomenada Can Turuguet, està afectada per una de les sentencies judicials. L’equip de govern pretenia requalificar la zona com a comercial. Al mateix temps instà als promotors comercials de la zona  a construir una nova rotonda a la B-124. L’Oriol Martori va intervenir  tot dient que era un error molt gros aquest plantejament. Plantejar noves àrees comercials de certa envergadura quan les actuals passen per greus dificultats sembla del tot incoherent. Canviar habitatge per comerç es una mala idea i també ho es afegir una nova rotonda a la B-124. Va demanar retirar la proposta per intentar, entre tots, trobar millors propostes ja que, en una zona situada a l’entrada de Castellar, es mereix millor atenció, millors usos, millor presència i millor imatge. L’equip de govern va aprovar amb la seva majoria, la seva proposta comercial.

El punt 12 relativa a declarar Castellar area de mercat tens va ser aprovada per unanimitat. Això podrà possibilitar que el control de preus de lloguer d’habitatge sigui mes factible.

El punt 13 era també molt important. Es tractava d’aprovar el conveni entre el Departament d’Educació de la Generalitat i l’Ajuntament per l’execució de les obres a l’escola Sant Esteve per acollir l’ Institut Escola Sant Esteve. Aquest conveni, segons el qual l’Ajuntament avançarà els diners (2 milions d’euros), vol fer efectiu l’ Institut  el més aviat possible. Hi va intervenir la Nuria Raspall per dir que celebràvem que les administracions es posin d’acord, més enllà de les competències, quan les necessitats de la població ho requereixen.

El punt 14 tractava sobre l’adhesió a la xarxa de municipis LGTBI de Catalunya. La Dolors Ruiz hi va intervenir per dir que ens alegrem que, encara que sigui a corre cuita i segurament motivats per la commemoració del dia de l’Orgull LGTBI+, finalment avui enfilem l’agulla i fem el pas per formar part de la Xarxa de Municipis. Perquè formar-ne part ens farà estar atents a fer polítiques que assegurin la igualtat i el respecte a la pluralitat. I a practicar la tolerància zero contra les violències i les discriminacions. Per això votarem a favor esperant que tot plegat no quedi en una simple declaració d’intencions. Hem de créixer com a societat més enllà del gènere. Posant l’accent en què els drets de la comunitat LGTBI son els drets de totes.

El punt 16 ja entrava en les mocions. La primera va ser de JXC i instava al govern municipal a donar exemple en el canvi de paradigma energètic. Hi va intervenir en Josep M Calaf per dir que hi votaríem a favor  tot i que el sector energètic espanyol precisava grans canvis. Es va aprovar

El punt 17 era una moció d’Erc sobre donar suport a un manifest per recuperar l’aigua. El va defensar Josep M Calaf i no va ser aprovada malgrat tenir el suport de JXC i la CUP.

El punt 18 es una moció de JXC que es va retirar.

El 19 era una moció del PSC sobre l’adhesió del tractat de prohibició d’armes nuclears. El Josep M Calaf va intervenir per dir que hi donàvem suport però que al mateix temps reclamàvem que les centrals nuclears també fossin desmantellades progressivament ja que el principi de reactivitat era el mateix i el perill d’us era molt gran pels possibles accidents i pels residus.

El punt 20 era una moció de C’s en contra dels indults. La resposta d’en Rafa Homet va ser contundent en dir que en dos anys de mandat el regidor de C’s no havia intervingut pràcticament en cap ple on es debatien temes importants: habitatge, educació, feminisme, gent gran, urbanisme, cultura, … Cap d’aquests temes va requerir l’ interès del regidor. Només els temes relacionats amb el procés li semblen interessar.

El punt 21 va debatre una nova moció d’Erc en contra dels tancaments de sucursals bancàries i els acomiadaments massius. La va defensar el Rafa Homet.  Va rebre el vot de tots els partits excepte el de C’s. El seu regidor va votar en contra defensant més a les entitats bancàries que als usuaris i treballadors. L’anterior punt havia predisposat al regidor a votar en contra d’una proposta d’Erc fos quin fos el tema. O l’explicació alternativa es que prefereix defensar més els interessos dels grans bancs que els de la ciutadania.

Finalment en els precs el Rafa va fer una intervenció sobre unes preguntes, en demanda d’informació, adreçades al regidor de seguretat ciutadana que no han tingut resposta. Va advertir que això tindria conseqüències ja que la llei empara als regidors a rebre informació per poder desenvolupar la seva tasca de seguiment i fiscalització del govern.

Aquest ple ha estat relativament tranquil si el comparem amb els darrers plens d’abril, març, febrer i gener. De fet, no hi havia grans temes en els que els grups municipals tinguin posicionaments remarcables.

Desprès de votar unànimement l’acte de l’anterior ple d’abril i de donar compte de resolucions, una contractació d’urgència i donar compte del període mitjà de pagament en els punts  2, 3 i 4 s’arriba al punt 5 que era aprovar una nova modificació de crèdit per un import de 415.000€ repartits en dos àmbits. Un és per un import de 315.000€ destinat a pagar el 21% de l’IVA corresponent a la compra del solar on antigament hi havia l’empresa Playtex. El segon import (100.000€) és una subvenció per un conveni entre l’Ajuntament de Castellar del Vallès, els propietaris forestals de Castellar del Vallès, Gallifa i Sant Llorenç i la federació catalana de propietaris forestals. El propòsit és una millor gestió dels boscos que disminueixi el risc d’incendis forestals i que doni una certa sortida al producte sobrant dels boscos. La intervenció del portaveu del grup ERC, Rafa Homet, va anunciar que esquerra no només votaria afirmativament sinó que ho faríem molt contents i decidits. Va recordar que ja en el 2015 Erc va entrar una moció sobre l’aprofitament de la biomassa. En aquella ocasió la moció la va entrar via Altraveu ja que ERC no tenia en aquell temps presencia municipal a l’Ajuntament. D’ençà de llavors han estat moltíssimes les mocions presentades per ERC en relació a la biomassa que no han rebut mai l’aprovació de l’equip de govern. Però això ara no ens importava i preferíem destacar que finalment s’opti per una via llargament defensada per Erc. Tot i això va advertir que l’acord era insuficient i que calia aprofundir més en aquest però que era important aplaudir aquest primer pas i que nosaltres hi donaríem tot el nostre suport. La segona part de la modificació també l’aplaudíem ja que s’iniciava una proposta que podria ajudar a moltíssima gent en el tema de l’habitatge i en la qual Erc havia defensat de fa molts anys. Va destacar que el recent POUM ja està caducat per molts motius i moltes sentencies judicials adverses però que era imprescindible afrontar la reforma urbanística de la zona de la Playtex per permetre que l’oferta d’habitatge públic pugui viable i útil. Es va aprovar per unanimitat.

El punt 6 tractava sobre la continuïtat de l’adhesió al Servei d’Ajuda a Domicili (SAD) que impulsa el Consell Comarcal del Vallès Occidental. Es tractava d’aprovar un nou augment dels costos d’aquest servei. En bona part motivat per la irrupció de la pandèmia però no només. La regidora Nuria Raspall va fer la seva intervenció anunciant que el nostre vot seria positiu però va recordar que Raúl Romeva, quan era conseller, havia proposat una llei de contractes de serveis que prioritzava la qualitat del servei en contraposició a l’únic aspecte que actualment es valora: el preu. En aquella llei el preu del servei tenia una valorització màxima d’un 30%. El 70% restant era per considerar aspectes relacionats amb la qualitat del servei.

En la part deliberativa (mocions) la primera que es va debatre va ser la de JXC que portava per títol Modificació criteris tributació de la renda 2020. Dolors Ruiz va anunciar que el posicionament d’ Erc seria l’abstenció ja que la moció contenia algunes inexactituds importants. Va comentar que aquesta moció tècnicament té mancances i hi ha inexactituds en algunes argumentacions. Deia que calia valorar que aquesta moció ens fa veure, un cop més, que és necessari treballar per millorar en profunditat el sistema de tributació de la Renda. Va fer referència al Raúl Romeva quan deia que cal reinventar la fiscalitat per no carregar tant sobre les persones i les empreses i fer-ho més sobre la riquesa. En el punt 1 de la moció deia que no pensem que aquesta és una situació nova que només sigui dels Ertos. Aquesta norma és de fa anys. I, per allò de mirar per tots, caldria demanar a l’estat Espanyol que també quedessin exemptes de tributar les prestacions derivades d’una incapacitat laboral transitòria, de les prestacions de l’atur, de viudetat i de subvencions segons uns barems raonables. Però aquesta moció no ataca el problema real i és que el principal problema és que el sistema tributari no és correcte.

Però no s’entendria un vot en contra quan tots tenim en ment el greuge de tenir més d’un pagador i el que ha passat amb els Ertos. Possiblement algunes venen donades pel fet que l’Agencia Tributària ha estat treballant per solucionar les incidències que poguessin produir-se (com les que es refereixen al punt 2 de les argumentacions i els acords). De fet aquesta era una moció que JxC ja va presentar en el mes passat. La varen retirar quan Erc els hi va fer propostes de modificació. Malauradament aquest més la tornen a presentar sense haver incorporat cap de les propostes d’Erc.

La moció no es va aprovar bàsicament pel vot contrari del Psc.  

Finalment es va debatre la moció d’Erc Espai d’esbarjo i socialització de gossos. La va defensar Josep M Calaf. L’argument principal era que els gossos reaccionen de manera complicada i no gaire positiva a tots els estímuls que ofereix la ciutat: sorolls intensos, excés de llums artificials, limitacions en el seu caràcter expansiu, aglomeració de gent, excés de ciment, massa hores tancats en domicilis petits, anar sempre lligats, excés de prohibicions, poca relació amb altres animals, … Tot això provoca inevitablement estrés que, sostingut en el temps, acaba per ser allò que s’anomena distrès. Això afecta clarament a l’animal ja que pot derivar cap a problemes de conducta, comportament, agressivitat, ansietat, por i patiment. Els espais d’esbarjo poden servir per socialitzar als gossos i evitar que els seu comportament es vegi afectat per les excessives limitacions que s’imposen als gossos en l’àmbit ciutadà. Es va aprovar per unanimitat.

Les jornades de debat polític que es proposen són un espai per la reflexió, en el que s’han de poder debatre de forma conjunta, tant des de la mirada local com des de la mirada nacional, els temes que ens són d’interès com a organització. Unes jornades dissenyades per poder compartir i confrontar visions, arguments i estratègies, organitzades en diverses sessions de treball de diferents tipologia i amb un objectiu pràctic principal: extreure les grans línies programàtiques de cara a les properes eleccions municipals del 2023. El document resultant de les jornades, la memòria, serà l’eina principal que marcarà el full de ruta cap a les properes eleccions municipals del 2023. Una guia de continguts programàtics i estratègia que ajudi, en primer lloc, a preparar el terreny a la candidatura a l’alcaldia per fer d’Esquerra Republicana l’alternativa real al govern actual a través d’un projecte construït col·lectivament, sòlid, il·lusionant i transformador per a Castellar del Vallès. Però també, aquest treball ha d’ajudar a marcar els grans eixos estratègics per als propers anys en relació a l’acció social i política que ha de dur a terme la secció local, el grup municipal i les diferents estructures que formen part del projecte d’Esquerra a Castellar del Vallès.

El principal objectiu que tenim a Esquerra Republicana de Castellar és treballar per millorar la vida de les persones que viuen i treballen a Castellar del Vallès. Treballar per trobar les solucions als problemes i conflictes individuals o col·lectius, ampliar les possibilitats per al desenvolupament de noves oportunitats, cuidant, planificant i proposant millores de l’entorn de forma sostenible, promovent la creació de més espais de desenvolupament econòmic, cívic i social, etc.

Per això, en una primera fase tractarem alguns dels temes que considerem prioritaris de col·locar en l’agenda del debat polític al municipi. Més endavant, passat l’estiu seguirem tractan-ne la resta, amb l’objectiu d’arribar a finals d’any amb un corpus argumentari complet.

Jornada inagural

29 de maig – de 17.00 a 19:30h

“Els valors i principis del projecte d’Esquerra Republicana”

Fonaments, valors i principals línies estratègiques a càrrec de Jenn Díaz i Josep Maria Reniu.

“El municipi republicà, Construïm República des dels municipis”

a càrrec de la Gemma Ubasart i Marc Sanglas

Auditori Miquel Pont (Sala Auditori)

Reserva la teva plaça Formulari d’inscripció

Ponències temàtiques

De 19:30 a 21:00

Dijous 3 de juny   “Economia circular” Ponència a càrrec de Josep Maria Calaf i Sílvia Nicolas.

Dijous 10 de juny  “Les polítiques al servei de les persones: Infància, Joventut, Gent Gran” Ponència a càrrec de Dolors Ruiz.

Dijous 17 de juny  “Agenda urbana. Model de creixement per Catalunya” Ponència a càrrec d’Oriol Martori.

Dijous 1 de juliol  “Les polítiques amb perspectiva de gènere”  Ponència a càrrec d’Olga Torrents i el Grup de dones d’ERC.
Reserva la teva plaça Formulari d’inscripció

El punt més rellevant del Ple del 27 de març, pel que fa a l’aspecte resolutiu, va ser l’aprovació de l’ordenança fiscal de la taxa per ocupació temporal del domini públic. O traduït a un llenguatge més entenedor “taxa que han de pagar bars i restaurants per establir terrasses a l’espai públic”.

El Rafa Homet hi va intervenir per celebrar que, finalment, s’establissin unes taxes més ajustades per evitar el tràmit burocràtic i molest de fixar les taxes habituals per desprès haver de retornar en forma de subvenció o bonificació. Va assenyalar que si això s’hagués fet en l’aprovació de les passades ordenances fiscals, com demanava ERC, hauríem simplificat la gestió de l’administració i facilitat que l’usuari tingués l’ajuda més ràpida i eficaç.

La part deliberativa i de control va significar, substancialment, la més intensa i extensa del plenari.

La primera moció va ser per declarar Castellar amic de la lactància materna. La va defensar Dolors Ruiz argumentant que la llet materna aportava molts beneficis pel nadó. Estudis i informes avalats per l’OMS, l’UNICEF i associacions de pediatria recomanen aquest tipus d’alletament, com a mínim, els  primers 6 mesos de vida de l’ infant. Va rebre el suport de tots els grups del plenari excepte el de C’s que es va abstenir. L’argument per fer-ho era d’una irresponsabilitat molt preocupant. El regidor de C’s, vinculat professionalment en l’àmbit sanitari, va justificar l’abstenció perquè el grup Criem Castellar, impulsor de la iniciativa, era proper a la “ideologia comunista i feminista”. Es inadmissible que una persona vinculada a la professió mèdica situï la ideologia política per damunt de les raons de conveniència sanitària, infantil i de salut. Un bon exemple que sembla indicar que C’s només te interès en ajudar als ciutadans que són ideològicament propers.

El punt 6 era del PSC i tractava d’una moció sobre posar noms de dones en el nomenclàtor de Castellar. Hi va intervenir brillantment Nuria Raspall per dir que hi votaríem a favor ja que les dones havien estat invisibilitzades de l’espai públic castellarenc des de sempre. Però va formular dues queixes prou pertinents. Una era que l’equip de govern portava 14 anys governant el municipi i que en tots aquells anys no havia fet res per denunciar i modificar aquesta injustícia. La segona és que la moció partia d’una que va fer ERC el més passat recomanant posar nom de dona a l’Escola d’adults. En aquella moció ja es deia explícitament que els noms de dona estaven absolutament absents del nomenclàtor castellarenc.

El Rafa va intervenir, finalment, per fer observar que tot l’argumentari exposat en el preàmbul de la moció del PSC havia partit d’estudis i escrits de l’ historiador castellarenc Llorenç Genescà llegida en una intervenció plenària de fa anys per Decidim Castellar defensada per l’Elisenda Alemany i que el PSC va plagiar paraula per paraula Hagués estat be que el PSC esmentes la font i l’agraïment al treball fet.

Rafa va intervenir novament en la moció Evitar tancament Escola Bressol El Coral. La moció es va presentar quan l’equip de govern va comunicar que tancava l’escola. La reacció de professors, pares, ERC i ciutadania va obligar a que el PSC rectifiqués en l’ intent de tancament. Tot i així ERC va decidir mantenir la moció per evitar que més endavant l’equip de govern torni a tenir la temptació de renovar el tancament.

El punt 8 era una nova moció del PSC on es demanava Preservar les activitats culturals durant el confinament comarcal. El posicionament d’ERC el va defensar l’Oriol Martori i en va destacar tres eixos. El primer era que no tenia sentit la moció ja que no hi havia confinament comarcal. La paradoxa era que es volia votar una cosa que era impossible d’executar. La segona era per recordar que l’Ajuntament de Castellar havia sigut molt restrictiu en les seves pròpies activitats culturals i en canvi demana que la Generalitat sigui molt més permissiva en aquestes activitats. De fet ERC va entrar fa uns mesos una moció per impulsar a Castellar una manera de fer actes culturals segurs. Va rebre el vol negatiu del PSC. No sembla gaire coherent demanar a altres administracions obertura i liberització quan les competències pròpies són exercides amb una prudència exagerada. La tercera raó era que les decisions de la Generalitat, exposades en el Procicat, tenien com a base principal, criteris mèdics, sanitàries i de seguretat. No sembla oportú intentar substituir-los de manera dràstica per criteris de conveniència política o econòmica. El nostre vot va ser, però, l’abstenció en entendre que el sector cultural te greus problemes de subsistència i que cal ajudar en tot allò que es pugui sense posar en perill la seguretat sanitària.

Les dues mocions següents eren de JxC. La primera, Modificació criteris de tributació de la renda, va ser retirada. La segona, Promoure una millor gestió dels ERTOS, la Nuria Raspall hi va fer una intervenció  per anunciar que hi votaríem afirmativament atenent a que l’organització de l’Estat era un desori en la gestió de tot aquest tema.

La darrera moció, la tercera del grup municipal d’ERC, era sobre  Sostenibilitat energètica al municipi. Va ser defensada per Josep M Calaf i es demanava que els ajuntaments havien de passar de ser simples consumidors a productors d’energia. Produir energia de proximitat, amb titularitat pública o privada en els ciutadans permetria combatre les grans companyies elèctriques, evitar els oligopolis, fer una energia més justa transparent i propera als ciutadans i lluitar contra les portes giratòries. En aquesta moció es demanava crear una taula de treball que estudií les energies renovables que cal aplicar en cada cas. I en l’apartat de l’energia tèrmica s’esmentava que la biomassa hi te un gran paper a fer. Sobretot pel que te de gestió dels boscos. També demanava ser membre de ple dret de l’AMEP (Associació de Municipis i Entitats per l’Energia Pública). El vot del PSC va ser negatiu en una qüestió de gran importància ambiental, energètica, política i social. Sembla que les grans declaracions del PSC en relació a implementar la sostenibilitat es desfan com un terrós de sucre quan hi ha propostes concretes.

Finalment ERC va presentar dues preguntes en relació al mal estat de l’escala que uneix els carrers Mina i Sant Miquel i la situació del arbres del carrer Pere Portabella.

Altres intervencions:

El passat dimecres 14 d’abril, 90 anys després què Francesc Macià proclamés la República Catalana l’any 1931, a Castellar del Vallès hem celebrat el lliurament de la Beca Oriol Papell i el Premi als Valors Republicans del 2021

Va ser un acte molt emotiu pel record de la figura de l’Oriol Papell, i per la commemoració del 90è aniversari de la proclamació de la República. El ponent, el Juli Fernández, va fer un discurs molt encertat i va explicar anècdotes molt entranyables i personals de l’Oriol, cosa que va carregar l’acte d’emoció. Es va fer un reconeixement oficial a les becades de l’any passat (la Dèlia Delgado i la Meritxell Garcia), ja que es va haver de cancel·lar l’acte del 2020 pel confinament, i es va entregar la beca d’enguany a l’Alejandro Méndez. Una de les becades va fer un discurs posant en valor el significat de la beca i agraïnt l’oportunitat que representa poder tenir accés a l’educaició i la formació. Seguidament, el Rafa Homet va parlar dels valors de la República i dels valors que transmet l’entitat premiada d’enguany, Suma Castellar. Es tracta d’una entitat que recauda diners de manera molt valenta per tal de donar suport a l’inclusió a les escoles de Castellar. La portaveu de l’entitat va fer un discurs agraïnt el reconeixement del premi i el suport que han trobat en el grup municipal d’ERC per dur a terme la seva tasca.

Aquest és un dels actes que fem amb més il·lusió. Volem agrair molt sincerament el suport de totes les persones assistents a l’acte, així com a totes aquelles altres que els hagués agradat ser-hi. Sigui com sigui, us hem sentit molt a prop.

El Ple del 30 de març va recuperar la durada de les anteriors sessions excepció feta de la sessió plenària del dia 24 de febrer que va tenir una durada més curta.

El primer punt important va ser el 4 que era donar compte de la resolució d’aprovació de la liquidació del pressupost del 2020. Hi va intervenir el Rafa Homet que, sense fer una valoració extensa de la liquidació, va formular algunes preguntes incisives rellevants. Totes anaven en el sentit de demanar explicacions del perquè moltes partides relacionades amb ajudes pels efectes de la COVID-19 han arribat poc als col·lectius afectats. El sentit de la pregunta era molt pertinent ja que si no es fa una reflexió general en la que es trobin explicacions i les causes de l’escassa execució del pressupost difícilment es podrà ajudar amb eficàcia a la ciutadania que pateix els efectes de la pandèmia en noves ajudes. La resposta de la regidoria i de l’alcaldia va deixar clar que encara no se sap perquè aquests recursos no arriben prou be  a la població. El Rafa va demanar una reflexió conjunta per evitar que noves partides tampoc compleixen el propòsit pel qual són creades que no pot ser altre que ajudar als castellarencs i castellarenques.

Segona intervenció Rafa Homet

Tercera intervenció Rafa Homet

El punt següent, el 5, era donar compte de l’informe de l’interventor relatiu a resolucions adoptades per l’alcalde en l’any 2020 contràries a les objeccions efectuades. Aquest enigmàtic enunciat significava, en realitat, que l’interventor efectuava una objecció que tenia com a fonament que la junta de govern local de 22 de desembre del 2020 havia aprovat reconeixements de crèdit que no havien seguit els procediments previstos a la llei de contractes del sector públic. Era un punt que no es sotmetia a votació però en cas de poder-se fer el Rafa va afirmar que el votaríem clarament en contra. És una irregularitat que l’interventor remet amb un informe a la Sindicatura de Comptes de Catalunya.

El punt fort del ple era el 6 que era l’aprovació inicial de la modificació de crèdit del pressupost de l’Ajuntament. Es tractava d’incorporar en un pressupost d’inversions una part del romanent de l’Ajuntament desprès que les lleis en permetin disposar per a l’any 2021. En Josep M Calaf hi va intervenir extensament per informar que ERC hi votaria a favor ja que l’immensa majoria de les propostes les havia defensat el grup municipal d’ERC els darrers anys a través de moltes mocions, acords i pactes. De fet algunes de les propostes incorporades aquí havien rebut, fins i tot, el vot negatiu del PSC Castellar quan ERC en va presentar la moció. És tracta d’incorporar quasi 7.000.000€ una quantitat molt respectable que podria transformar Castellar significativament. Ahir varem votar afirmativament a les propostes que entenem que són idees valuoses que permetran donar un impuls important a l’economia local molt tocada per la inactivitat que la pandèmia ha imposat. Josep M va expressar, però, alguns dubtes que ens generaven preocupació. Alguns anaven en el sentit del grau de compliment d’aquest pressupost d’inversions. Ja no es tractava només de recordar el poc acompliment  esmentat en els pressupostos del 2020. Aquí abans d’executar hi ha molta feina prèvia a fer en treballar plans, informes, redactar projectes i detallar propostes. Això afegit als tràmits burocràtics existents en les administracions públiques fan pensar en la poca execució del programa d’inversions.

Oriol Martori va intervenir en el punt 7 que tractava d’aprovar inicialment l’ordenança de subvencions a persones en situació de vulnerabilitat econòmica com a conseqüència dels efectes econòmics de la COVID-19, per al pagament del lloguer de l’habitatge habitual. Oriol va recordar la poca atenció que l’administració local que havia tingut en relació a l’habitatge  públic i a la política de lloguers en particular. El nostre grup va votar a favor ja que sempre estarem a favor d’aquelles polítiques que pretenen ajudar als ciutadans en situació d’exclusió social o habitacional.

Oriol va intervenir novament en el punt 8 relatiu a l’aprovació inicial de la modificació puntual POUM V. Va dir que Castellar havia estat molt afortunat per tenir la sort que coincidissin en el temps la possibilitat d’adquisició d’un solar (planificat com a sol industrial en el POUM no pas residencial), la disponibilitat sobrevinguda de molts recursos econòmics (disponibilitat impensable de disposar de romanents) i la disponibilitat d’Incasol en efectuar intervencions d’habitatge públic (no sempre està en disposició d’executar projectes d’immediat). Però l’Oriol va advertir que tot això no hauria de tapar que el govern de Castellar no havia tingut planificació ni previsió d’habitatge públic en molts anys. De fet va recordar que Incasol tenia la voluntat de fer habitatge públic a Castellar però l’Ajuntament no disposava de solars prou apropiats ja que no havia fet una planificació urbanística que  ho possibilites. Es va votar a favor perquè és una oportunitat i un benefici per Castellar.

A l’apartat de mocions la primera a debatre va ser la de JxC amb el nom Vila accessible i gaudi per a tothom. Hi va intervenir la regidora Dolors Ruiz per anunciar, molt argumentadament, que hi votaríem a favor.

Les tres següents eren d’ERC. La primera era per a la creació d’una empresa municipal per a l’impuls i la gestió de l’habitatge públic a Castellar. La va defensar Oriol Martori. Aquesta moció pretenia, justament, canviar dràsticament les politiques d’habitatge que Castellar havia tingut en relació a aquest tema. O, més exactament, la moció volia revertir la manca de política d’habitatge de l’equip de govern. Pepe Gonzalez, habitualment molt negatiu pel que fa a admetre propostes que no vinguin d’ell mateix, va advertir que el PSC hi votaria en contra.

La segona moció d’ERC era de donar suport a l’amnistia. La va defensar la Nuria Raspall i va aconseguir que s’aprovés amb els vots favorables d’ERC, JxC i la CUP, l’abstenció del PSC i el vot en contra de C’s.

La darrera moció va ser defensada pel Rafa Homet i portava per títol Escola d’adults. Tractava de posar en evidencia que l’escola d’adults encara no te nom. La proposta preferent es que portés un nom de dona. Es va aprovar per unanimitat.

Finalment en l’apartat precs i preguntes ERC va formular tres preguntes, dues en relació a la policia local que demanava quantes vegades només hi ha hagut una única patrulla de servei durant l’any 2020 i quantes no hi havia presencial un responsable de servei. L’altre pregunta és en relació a les queixes que els veïns de la carretera de Sabadell ens han fet arribar pel mal estat del pas de vianants que la creua. La resposta va ser que s’instarà a la Generalitat a que ho arregli i en cas que no ho pogués fer immediatament la brigada municipal en faria una reparació d’urgència.

La sessió plenària del dia 23 de febrer va tenir una durada breu si la comparem amb els darrers plens que han estat maratonians.

El punt 3 era donar compta del període mitja de pagament. Es va notificar que és de 4,23 dies. I val a dir que és una molt bona noticia que l’Ajuntament pugui aportar uns períodes de pagament tan bons. Com a oposició ens plantegem fer un seguiment fiscalitzador el més estricte possible i de la mateixa manera que diem el que no es fa bé també hem de destacar el que si que s’està fent be.  I aquesta dada és, sens dubte, molt bona.

El primer punt per aprovar va ser el protocol addicional del conveni subscrit amb la Fundació Privada Obra Social Benèfica. De fet en el ple del novembre ja es aprovar una addenda extraordinària de 400.000€. En aquella ocasió era una compensació per servei no realitzat per culpa de la pandèmia. Ara es tractava, d’acord amb el conveni signat, d’aprovar les partides d’interessos (37.840€) i amortitzacions (87.790€) que l’Ajuntament es farà càrrec integrament pel període 2021. També s’aprova autoritzar i disposar la despesa corresponent a l’anualitat 2021 per un import total de 195.000€. La regidora Dolors Ruiz  va intervenir per dir que estàvem d’acord en aprovar les partides detallades però que insistíem en la necessitat de debatre a fons la problemàtica de OSB i trobar les solucions idònies que permetin que la prestació de servies i la viabilitat futura quedin garantides i que no depengui de les aportacions puntuals que pugui fer l’Ajuntament. En aquesta mesa de treball també s’hauria de contemplar si l’actual edifici es l’idoni per continuar donant un servei de qualitat en el futur. És va aprovar per unanimitat.

Els punts 7 i 8 eren relatives a la plantilla i a la relació de llocs de treball. Hi va intervenir el portaveu Rafa Homet . En el primer punt hi varem votar en contra perquè no està clar el motiu per a crear places noves sense tenir una anàlisi objectiva de les necessitats de l ajuntament que no estarà feta abans d’ un any. El segon punt varem abstenir-nos ja que entenem que el desgavell organitzatiu de l’Ajuntament es molt considerable, després de 14 anys de govern no estan clares les càrregues laborals dels llocs de treball ni com s afrontaran les moltes jubilacions que hi haurà aviat. Tampoc compartim que el cap de recursos humans passi a cobrar 3.000€ més a l’any mentre la resta de caps mantenen el sou intacte. Per què a un i no a tots?. En canvi, molt d’acord amb l’homologació de molts llocs de treball, entre ells oficials de 1ª, oficials de 2ª i peons i treballadores socials ja que significa un augment de sou amb els salaris més baixos de la casa. D’aquí l’abstenció.

El punt 9 hi va intervenir la regidora Nuria Raspall i tractava de resoldre discrepàncies amb la Intervenció. Nosaltres ens varem abstenir en aquest punt ja que, per una banda, celebrem l’acord amb els representants dels treballadors i ho valorem molt positivament. Per l’altre apreciem que la mesura, massa tardana en el temps, ha provocat un conflicte ja que l’òrgan interventor adverteix i informa negativament que l’ obligació de pagament contravé l’increment retributiu màxim fixat per la Llei 11/2020. Si s’hagués tingut la previsió d’anar actualitzant les nòmines paulatinament per fer-les compatibles amb altres ajuntaments similars no haurien incorregut en aquesta discrepància. Però, tot i així, considerem que l’acord aconseguit s’ha de complir malgrat la mala gestió de l’equip de govern.

A l’apartat de mocions, la primera a debat va ser la que va presentar ERC i la CUP en relació a la caducitat de l’expedient ambiental del tram Terrasa-Granollers. Aquesta moció, defensada pel regidor Oriol Martori , era d’una obvietat clamorosa ja que la llei no permet executar obres amb l informe medioambiental caducat. Es tractava, simplement, d’aprovar una cosa que ja era un fet i fer-la saber al Ministerio. Però, amb arguments que el regidor del Pepe Gonzalez no va saber explicar, el PSC va votar en contra. Cosa inaudita ja que de cap manera poden prosperar les obres amb un expedient caducat.

La segona moció, d’ERC també, va ser retirada en considerar que modificar el redactat seria més possible que fos aprovada finalment. Es tractava que l’ajuntament pogués disposar d’un habitatge d’emergència habitacional.

La tercera moció, d’ERC la CUP i JxC va ser defensada per Dolors Ruiz. Es tractava de demanar la llibertat de Pablo Hasél. Va ser aprovada amb el únic vot en contra de Ciudadanos.

Finalment, el PSC va fer entrar una moció d’urgència sobre l’actuació de les forces de seguretat. La moció la va defensar el regidor Joan Creus i segons el nostre criteri era clarament populista on es qüestionava els mossos, el govern i els mateixos manifestants. La replica va anar a càrrec de Josep M Calaf  per recordar que el model policial del PSOE i el PSC consistia amb la llei Corcuera o de puntada de peu a la porta. També va recordar la organització dels Gal, formada per policies en actiu, i les conseqüències que va tenir amb l’empresonament de dos ministres del PSOE entre altres. També va recordar les discrepàncies de qualsevol govern de coalició. Com per exemple el de coalició entre PSOE I UP. Finalment va dir que, aquests temes, requerien consens i debats tranquils en lloc de proclames estèrils que nomes busquen  titulars i tensionar més a la societat i als mateixos mossos. Que era un tema prou important per intentar aconseguir consensos en lloc d’incrementar discrepàncies. La moció va ser aprovada amb els vots del PSC i Ciudadanos.

La República ha de bastir un projecte educatiu de país que garanteixi el dret a l’educació per a tothom i que, prenent com a fonament la igualtat, l’equitat i la justícia social, ofereixi una educació gratuïta i de qualitat. Un model educatiu i d’excel·lència que, com a servei públic, garanteixi la igualtat d’oportunitats i la inclusió educativa, prioritzi la millora dels resultats i, en el qual la formació professional sigui un element cabdal en l’equitat i en la competitivitat del sistema productiu. Un nou model educatiu lleial als valors republicans i compromès fermament amb el poder transformador que pot tenir l’educació per formar la ciutadania de la República Catalana i garantir-ne la cohesió social. L’assumpció de quotes creixents de responsabilitat pública per part de tots els centres educatius, amb independència de la titularitat i del projecte educatiu de cada centre, permetrà avançar cap a la integració del conjunt del sistema educatiu en un model educatiu públic, laic, universal i en català.

1. Un servei públic educatiu que garanteixi la igualtat d’oportunitats i la inclusió educativa per tal d’aconseguir l’èxit educatiu de tot l’alumnat sense cap tipus de discriminació, amb corresponsabilitat de tots els agents de la comunitat educativa.
2. Un servei públic educatiu que situï l’alumnat al centre del sistema del procés d’ensenyament-aprenentatge. Un model basat en l’aprenentatge de competències i en la formació integral de l’alumnat. El model d’escola catalana que posiciona el professorat com a peça clau del sistema, i que enforteix l’autonomia dels centres per adaptar-se a la realitat de l’entorn. Un sistema amb una dotació d’equips docents suficient i de qualitat.
3. Una formació professional amb un efecte positiu en l’equitat i en la competitivitat del sistema productiu, que consideri les necessitats formatives del sistema educatiu i del model productiu amb visió estratègica, i que integri la formació inicial, ocupacional i contínua.

Reduir a la meitat les bretxes digitals en cinc anys de i, en especial, la pobresa tecnològica, impulsant així el desenvolupament social i econòmic del país i la plena igualtat d’oportunitats. El concepte de bretxa digital té múltiples factors: territorials, econòmics, generacionals, de gènere, sociològics… I per això parlem, en plural, de bretxes digitals. Aquests factors tenen una correlació forta amb les desigualtats de determinats col·lectius o territoris. Cal identificar correctament cada situació i generar plans per revertir-la, amb l’objectiu d’aconseguir la igualtat d’oportunitats independentment d’aquests factors. Cal treballar amb especial atenció i de forma transversal en el factor econòmic que genera l’anomenada “pobresa tecnològica” i que és estructural a la resta de factors. Així doncs, a continuació, es descriuen en quatre eixos:

Capital humà i competències digitals

• Garantir que tots els professionals formats als instituts de formació professional i les universitats tinguin un alt nivell en competències digitals.

• Potenciar els cursos d’alfabetització digital (posant especial èmfasi en els col·lectius més vulnerables, així com en la gent gran), de capacitació i de professionalització. Eleccions al Parlament de Catalunya 2021 / Programa electoral 54

• Incentivar programes específics per tal de reconvertir trajectòries professionals clàssiques en unes que puguin desenvolupar la seva feina en ambients tecnificats en què calgui tenir unes competències digitals avançades.

• Incentivar la creació d’equips de suport a les famílies amb adolescents amb la finalitat d’acompanyar tots els seus membres en les bones pràctiques en el món digital.

• Crear una línia de beques per tal que cap talent tecnològic català es perdi per falta d’oportunitats el pas a l’educació postobligatòria.

HORITZÓ REPÚBLICA
A la República Catalana, el sector agrari ha de ser competitiu i sostenible. Competitiu perquè compleixi les funcions de producció d’aliments segurs i de qualitat, amb l’objectiu d’assolir el màxim nivell de sobirania alimentària, de manera que pugui subministrar amb garanties tant la demanda
interna com l’externa. I sostenible, tant des del punt de vista del medi i dels recursos naturals com de la viabilitat econòmica, per assegurar la continuïtat d’unes empreses, moltes de base familiar, que aporten altres efectes positius per al país, i no menys importants, com la gestió i l’equilibri territorial i la consolidació de població al territori.

1. El desenvolupament d’una política forestal sostenible a partir del foment i la creació d’associacions i de la unió de la propietat forestal, per aprofitar els productes del bosc i valoritzarlo com un element clau en la lluita contra el canvi climàtic i la prevenció d’incendis, amb la finalitat de buscar destins de major valor afegit, impulsant la construcció d’habitatges de fusta i fomentant la utilització de la biomassa forestal per a la generació d’energia.
2. Dur a terme una gestió forestal sostenible i potenciadora de la biodiversitat amb l’objectiu d’assolir una producció sostenible i respectuosa amb el medi i la biodiversitat, adaptada al canvi climàtic, potenciant la utilització de la biomassa com a font energètica i creant nous sector econòmics, com són el de la fusta per a la construcció.
3. Fomentar la participació del sector primari en la transició energètica utilitzant energies renovables en els sistemes productius, prioritzant aquelles que procedeixin de la seva pròpia activitat, com la biomassa i el biogàs, amb l’objectiu de reduir la petjada ecològica del sector primari, en línia del Pacte Verd Europeu i de l’estratègia “Del camp a taula”.
4. Definir una estratègia de bioeconomia circular de Catalunya com una oportunitat per desenvolupar una economia a escala local per abordar la valorització dels productes agraris i forestals, creant noves cadenes de valor sobre la base de la producció de biomaterials, bioproductes i biocombustibles a partir de matèries primeres disponibles al país i, en aquesta línia, seguir desenvolupant l’estratègia per a la biomassa.
5. Desplegar un programa de cohesió territorial (350 M€ entre 2021-2025 i 100 M€ entre 2026- 2032): substitució de combustibles fòssils per biomassa de proximitat, creació d’un banc de barques de pesca públic territorialitzat i gestionat des de cooperatives, ramaderia extensiva, nous regadius, connectivitat viària, connectivitat digital i prevenció d’incendis.
6. Reforçar l’estratègia de biomassa de Catalunya dins el Pla de l’energia renovable del govern, per impulsar la gestió forestal sostenible i contribuir a la transició energètica.

La candidatura d’Esquerra Republicana a les eleccions al Parlament de Catalunya té com a objectiu ajudar la gent d’aquest país i construir un futur millor per a la nostra societat. Per aquest motiu els homes i les dones que formem la candidatura volem la independència de Catalunya perquè sabem que és l’única manera de construir un país millor, més just, més lliure i més pròsper. Mentre seguim treballant per culminar el camí cap a la plena sobirania, no podem renunciar a cap instrument que ens permeti ajudar la gent d’aquest país avui, perquè volem una societat cohesionada, inclusiva i solidària d’acord amb els valors republicans i els drets humans. En aquest camí, aquests són els nostres compromisos amb el país i els valors republicans:

1. Autodeterminació i Amnistia.
   Forçar l’Estat espanyol a acceptar el dret a l’autodeterminació i l’amnistia com a úniques vies per resoldre el conflicte polític amb Catalunya, com un pas més per la via àmplia cap a la independència.
2. Reconstrucció econòmica i social com a base per a la República.
   Continuar bastint fonaments de la República Catalana, ara durant l’etapa de reconstrucció socioeconòmica del país després de la pandèmia. Aquesta etapa de regeneració ha de servir per impulsar totes les polítiques públiques que permetin avançar cap a la societat justa i lliure que anhelem per la Catalunya republicana, generant oportunitats, reactivant els sectors econòmics productius i sostenibles i reconciliant el treball amb la vida per una prosperitat compartida i plena justícia social.
3. Garantia de l’Estat del benestar, dels drets i la cohesió social
   Reforçar i consolidar el sistema de serveis socials, pilar bàsic d’un estat del benestar modern i avançat, garantint la justícia social, i incrementant els serveis públics, com a garantia per no deixar ningú enrere amb l’objectiu d’assolir una societat inclusiva, cohesionada, diversa i solidària, i que prioritza drets bàsics com la salut, l’educació i l’accés a l’habitatge.
4. Transparència i lluita contra la corrupció
   Oferir total transparència com a principi d’actuació de l’administració, en contraposició a un estat monàrquic i conservador, amb una democràcia de baixa qualitat i amb inquietants zones d’ombra i impunitat ens els àmbits judicial, policial i de l’alt funcionariat. Garantir que les institucions públiques catalanes es mantinguin sempre netes de qualsevol indici de corrupció i establir com a objectiu polític prioritari el reforç de la lluita contra la mateixa i la defensa de la integritat de les administracions i institucions generant aliances entre els agents públics, privats i socials.
5. Transició ecològica i lluita contra l’emergència climàtica en cohesió territorial
   Fer front a l’emergència climàtica, treballant de manera coordinada i transversal per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible 2030 de Nacions Unides, amb un canvi del model energètic més just i verd amb un horitzó proper del 100% d’energia renovable. Avançar cap el residu zero i la mobilitat sostenible en el marc global de la transició ecològic, així com recosir el territori per un país equilibrat i en xarxa.
6. Rellançar la cultura i la llengua
   Recuperar la cultura com impulsora d’una ciutadania lliure i compromesa. Vetllar per l’ús del català en tots els àmbits perquè la ciutadania pugui disposar de l’ús real de la llengua, especialment en l’àmbit digital, i consolidar la immersió lingüística com a model eficaç per al seu coneixement.
7. Feminisme i LGTBI+
   Establir el feminisme com un eix fonamental, sempre des d’una perspectiva interseccional, en la gestió de qualsevol acció i política pública del Govern de la Generalitat, així com en l’activitat legislativa. Només d’aquesta manera s’aconseguirà la veritable igualtat, sense cabuda per cap actitud discriminadora, i s’erradicarà qualsevol violència masclista i lgtbifòbica,.
8. Lluita compartida contra l’extrema dreta. Defensa dels drets humans.
   Combatre l’amenaça real de l’extrema dreta, per arribar a una veritable democràcia avançada i consolidada, emplaçant al conjunt de forces polítiques a fer de l’antifeixisme una lluita compartida més com a símbol de la defensa dels drets humans.

? Dolors Ruiz, regidora d’#ERCCastellar: “La Catalunya que volem ha de tenir un model de seguretat adient i el nostre objectiu és implantar-lo”.
? Montserrat Fornells, secretària general de la Federació Regional de Lleida: “La República assumirà plenes competències en matèria de seguretat pròpies d’un Estat, un model de seguretat integral al servei de la ciutadania”

1. Impulsar la creació del cos integral de Policia de Catalunya
   Encarar la definitiva formació d’un model de seguretat integral al servei de la ciutadania requereix abordar la configuració del Cos de Policia de Catalunya, que ha de culminar amb la unificació definitiva del Cos de Mossos d’Esquadra i dels cossos de policia local, vigilants municipals i agents rurals. Aquesta és la millor escala organitzativa, ja que permetrà que tota la ciutadania rebi el mateix nivell de servei de seguretat, independentment de l’indret on visqui. Per assolir aquesta fita s’ha de transitar per un procés que exigeix l’aprovació d’una nova llei del sistema de seguretat púbica de Catalunya que haurà de tenir en compte els aspectes següent.
2. Promoure una llei de seguretat privada per enfortir la col·laboració amb els cossos de seguretat, limitar la quantitat d’aspirants a vigilant de seguretat en cada promoció (agent de seguretat privada), eliminar l’excés de vigilants que hi ha a hores d’ara, donar cabuda als auxiliars de serveis (agent de seguretat privada), redistribuir l’excés d’escortes privats en casos de protecció motivada per casos de violència masclista i regular les funcions i competències que són pròpies dels vigilants privats.
3. Crear un sistema únic d’emergències que englobi i coordini el cos de Bombers, ADF, SEM, Protecció Civil, agents rurals i Emergències 112.
4. Revisar l’avantprojecte de la llei d’emergències de Catalunya per plantejar un canvi del model de prevenció d’incendis i, si s’escau, de l’actual servei d’extinció d’incendis i salvaments, en què es prevegi la reconversió dels cossos de bombers voluntaris en personal laboral a través de la creació d’una empresa pública, tot mantenint només l’escala especial d’aquest cos de voluntaris. Proveir el desplegament real al territori dels equips d’extincions d’incendis i salvament, un cop dissenyat el nou model d’extinció d’incendis i salvaments.
5. Revisar el funcionament actual del sistema d’atenció ciutadana d’Emergències 112.
   Conversió del 112 cap a un sistema únic de gestió de l’emergència que englobi i coordini el cos de Bombers, ADF, SEM, Protecció Civil, agents rurals i el mateix 112.
6. Redissenyar el Sistema de Protecció Civil en el marc d’una política global de seguretat, amb la implicació de la societat en la seva autoprotecció. Caldrà modificar la llei de protecció civil, tot fent un plantejament territorial i sectorial, articulant un voluntariat qualificat a les tasques de prevenció i suport en l’atenció d’emergències i assumint les competències estatals dels plans de seguretat nuclear.
7. Impulsar una nova llei de les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) de Catalunya com a norma bàsica que reguli la seva organització, les seves funcions, les dotacions i el finançament per ampliar i substituir el decret de constitució del 1986, única norma vigent avui. Clarificarem els criteris d’actuació coordinada de les ADF amb la resta de serveis de prevenció i extinció d’àmbit forestal i rural.

HORITZÓ REPÚBLICA

La República Catalana és l’oportunitat per redissenyar un model territorial més equilibrat, que faci dels nostres municipis indrets més habitables i amb millor relació amb l’entorn natural. Un país divers, ben connectat, amb transports públics eficients i amb infraestructures al servei de la ciutadania i de l’economia productiva. Uns pobles, barris i ciutats on tothom pugui viure amb benestar.

1. Equilibri territorial i ecoeficiència en l’urbanisme, amb un model de viles i ciutats compactes, complexes en els seus usos, socialment integradores i amb una protecció estructural dels espais lliures i de connexió ecològica.
2. Mobilitat de baix impacte ambiental i de gran cohesió social, amb l’aposta per una combinació de sistemes de mobilitat intermodals, que prioritzi el transport públic i inverteixi en ferrocarril tant pel que fa a passatgers com a mercaderies.
3. Infraestructures sostenibles al servei de l’economia productiva i planificades amb criteris de rendibilitat socioeconòmica, d’avaluació del cost i d’impacte social, territorial i mediambiental.

MENTRESTANT, ESPAIS DE SOBIRANIA

#PacteInfraestructures
Un Pacte Nacional d’Inversió en Infraestructures al servei de l’economia productiva i de la mobilitat sostenible que abordi les necessitats del país.
El dèficit de la inversió de l’Estat en infraestructures a Catalunya ve de lluny, fet que genera problemes estructurals d’un bon servei de mobilitat per la manca de manteniment de les infraestructures actuals com penalitzar les oportunitats de futur de l’economia productiva del país.

L’actual statu quo institucional, amb un repartiment de la titularitat de les infraestructures entre diverses administracions, així com els plans d’inversió, requereix posar sobre la taula nous mecanismes que ajudin a assolir amplis acords realitzables i compromesos en els tempos i les inversions.

Projecte Escoles Obertes, Escoles Segures garanteix el dret a l’educació i a la socialització de l’alumnat.

En molt poc temps, el sistema educatiu ha fet front a reptes molt importants a partir de l’emergència derivada de la covid-19, com ara l’acompanyament emocional i la dotació d’eines i competències digitals a alumnes i docents per tal de garantir la igualtat d’oportunitats per a tots els infants i joves. Des del primer moment, s’ha apostat per obrir les escoles, tot i les dificultats que ha comportat la pandèmia.

L’obertura de les escoles ha estat un èxit col·lectiu de tota la societat. El projecte Escoles Obertes, Escoles Segures garanteix el dret a l’educació i a la socialització de l’alumnat. Gràcies a la corresponsabilitat per part de tothom, alumnat, direccions, professorat i famílies, l’inici i el desenvolupament del curs escolar 2020/21 ha estat un èxit. S’han establert procediments per crear entorns segurs i preservar al màxim l’assoliment dels objectius educatius dels centres.

La gestió de la crisi, ha reafirmat encara més el nostre compromís amb un model educatiu que garanteix la igualtat d’oportunitats, que situa l’alumnat al centre de les polítiques educatives, que posiciona el professorat com a peça clau del sistema educatiu i que impulsa el model de formació professional integral. En definitiva, un model per a tothom i adaptat a les necessitats de transformació educativa del segle XXI. En l’era global, cada vegada més, l’educació traspassa les parets dels centres escolars i esdevé una corresponsabilitat de tota la ciutadania en què tothom ‒alumnat, professorat, famílies administracions i entorn social‒ esdevé agent educatiu actiu i compromès.

HORITZÓ REPÚBLICA

1. Un país que faci de la cultura com a bé essencial el quart pilar de l’estat del benestar, generalitzant la pràctica i el gaudi de la cultura en totes les seves formes, fomentant la conservació, la difusió i l’accés al patrimoni cultural i garantint el creixement i la qualitat de la producció cultural.
2. Un país culte, cohesionat i fort en la seva identitat, que promogui la interculturalitat i que impulsi la creació lliure, el pensament crític, l’empoderament ciutadà i el gaudi estètic com a fonament de la cultura entesa com a tal, més enllà del mer entreteniment.
3. Un país creatiu, que promogui el talent i en què l’excel·lència de la creació catalana sigui l’objectiu del conjunt de les polítiques culturals públiques.

La llibertat republicana, per definició, persegueix l’absència de dominació, i, per això, el moll de l’os de les polítiques republicanes és l’empoderament de la ciutadania. L’accés de la cultura en el sentit més ampli, que inclou el coneixement, l’educació i la comunicació, és un pilar d’aquest empoderament ciutadà. Per això el dret a la cultura és tan decisiu i per això parlem de cultura com a bé essencial, com a servei públic i com a pilar necessari del benestar. Són diversos els factors que condicionen l’accés i la pràctica de la cultura, com el nivell educatiu, de renda o el sistema comunicatiu. Les condicions específiques de cada individu i cada col·lectiu acaben condicionant la possibilitat d’accedir a la cultura i de desenvolupar la creació artística, per la qual cosa la cultura ha de ser inclusiva i adaptada a les necessitats de tothom. Per tant, cal detectar talents i crear itineraris que afavoreixin l’equitat en la creació dins d’un sistema cultural integrat, accessible i sostenible des del punt de vista econòmic i mediambiental. La lliure pràctica cultural ha d’esdevenir la columna vertebral dels valors cívics, ha de quedar establerta com un dret constitucional bàsic i ser considerada el quart pilar de l’estat del benestar. Cal garantir l’accés lliure i universal a la cultura com un dret fonamental inalienable, que fomenti el
pensament crític, afavoreixi l’accés al coneixement, impulsi la creativitat i estimuli el gaudi cultural en totes les seves formes d’expressió. Els Països Catalans tenen en la seva cultura una de les millors cartes de presentació, i la República és una oportunitat per donar-la a conèixer al món.

En aquestes eleccions, només hi ha dos models possibles. Només hi ha dues majories possibles, ho marquen totes les dades aquests dies. La majoria del 155, liderada pel pitjor ministre de sanitat de la UE, avui candidat del PSC, però també candidat de C’s, de VOX, de l’Ibex, de la monarquia i contra l’independentisme.

I la majoria independentista i republicana, que només pot liderar Esquerra Republicana, perquè és l’únic partit que pot representar el 80% de la societat catalana i que és capaç d’aglutinar i construir grans majories.

Dos projectes de país absolutament antagonistes. República contra monarquia. Llibertat contra repressió. Ibex contra ciutadans. Dos models que pugnen des de fa temps i on Esquerra Republicana ha guanyat totes les darreres batalles. I ara ho tornarem a fer.

Els vam guanyar a les eleccions espanyoles, dues vegades. Els vam guanyar a les municipals. Els hem fet fora de Lleida i de Tarragona, quan semblava impossible. I no vam poder fer-ho a la Diputació de Barcelona perquè altres tenien prioritats diferents. I ara els tornarem a guanyar i impedirem que prosperi aquesta nova operació d’estat.

El 14F podem triar entre convertir la Generalitat en una sucursal més de La Moncloa o reprendre el camí cap a la República Catalana iniciant la reconstrucció de Catalunya. L’única manera de frenar el bloc del 155 és una victòria d’Esquerra Republicana. I especialment a l’àrea metropolitana, l’única manera de frenar el PSC és que cada vot independentista vagi a Esquerra Republicana.

Seguim, que tornarem a guanyar!

Descarregar programa 2021

Fa just un mes escrivia a l’Actual: «Penso que parlem poc del servei públic de la policia local de Castellar i em comprometo a fer-ho més sovint: un servei essencial de vint-i-quatre hores al dia, set dies a la setmana i dels quals només se’n parla quan protagonitzen un fet extraordinari, sigui bo, discutible o dolent. Però la resta de dies i moments són allà, vetllant per la seguretat i perquè la rutina no es trenqui.»
Ahir m’informen que la plantilla protagonitza una protesta i un manifest que no em sorprèn gens. Ho vam dir al ple de pressupostos: ens cal abordar la situació de la policia local. Ho vam repetir al darrer ple quan demanàvem incorporar més dones a la plantilla del servei de policia municipal. I no cal ser cap estratega per a entendre que si cal revisar el model per a que sigui paritari, cal revisar l’organització de dalt abaix.
Els indicadors que tenim sobre la policia a Castellar demostren que hi ha coses que grinyolen: sobre la composició i característiques de la plantilla, sobre organització i recursos.
No hi ha una solució màgica ni senzilla, el grup municipal d’Esquerra ha fet la feina i els deures i estem disposats a arribar als acords que calgui per a elaborar un pla per a la millora del servei en terminis raonables.
Malauradament estic convençut que tot es quedarà en «la Generalitat ens roba» habitual amb que es treuen tots els problemes propis de sobre.
Però si es volen prendre la qüestió seriosament, som aquí amb la feina feta i amb ganes de treballar per a arribar a acords que millorin la vida de la gent.
Com sempre.

Intervenció al plenari de pressupostos de l’octubre del 2020 i plenari novembre 2020.

La sessió plenària del dia 24 de novembre va tenir una durada considerable. Quasi cinc hores de debats intensos on la majoria absoluta del PSC va actuar molt compacte i sense cap tipus de concessions.

El punt número dos, relativa a acords de Junta de govern local, en Josep M Calaf hi va intervenir per posar de relleu que la Concessió del servei integral d’espais verds a Castellar presentava nombroses deficiències que calia corregir. Algunes de les mancances en les clàusules feien referència a propostes que el mateix equip de govern havia defensat anteriorment que s’havien d’incloure en els plecs de condicions. Algunes de les propostes que haurien de figurar en els contracte,s a judici del grup municipal d’ERC, són: Regulació de les subcontractacions, afegir clàusules laborals, socials i d’igualtat de gènere i clàusules que contemplin un salari mínim de 1.000€ mensuals als treballadors de la concessionària.

Els punts 7 i 8 detallaven compensacions a algunes empreses concessionàries relatives a la no realització de servei per culpa de la pandèmia. Però on es va fer especial èmfasi va ser una addenda de 400.000€ a la Fundació Privada Obra Social Benèfica. La regidora Dolors Ruiz i el portaveu Rafa Homet   van intervenir per dir que hi votaríem a favor però que calia un debat assossegat i en profunditat de quina hauria de ser l’orientació definitiva que havia d’emprendre l’OSB ja que els reiterats dèficits anuals ho podien ser coberts permanentment per l’administració municipal. ERC es va oferir a col·laborar per aconseguir un pacte local ampli que permeti afrontar el futur de l’OSB amb garanties, sense disminució de la qualitat de servei i amb expectatives de sostenibilitat.

En la part deliberativa i control Oriol Martori d’ERC va intervenir en la moció del PSC on es reclama un paper actiu dels ajuntaments en l’assignació dels fons europeus Next Generation EU. Oriol va dir que ERC hi votaria a favor però va detallar tot seguit quins serien els projectes que el consistori hauria de treballar per tenir bones possibilitats d’adjudicació.

El punt 13 era la moció del PSC per exigir el compliment de finançament cap als ens locals per part del Govern de la Generalitat. La moció va rebre nombroses esmenes i aportacions d’ERC que va possibilitar que el seu portantveu, Rafa Homet  , intervingués en el sentit d’anunciar el nostre vot positiu.

El punt 14 era una nova moció del PSC de suport al mon local del teixit esportiu. Josep M Calaf  hi va intervenir tot dient que el punt 3 d’aquesta moció s’havia d’eliminar ja que exigia a la Generalitat reprendre totes les activitats esportives i la reobertura dels espais esportius al marge de la seguretat de control del coronavirus. El regidor d’ ERC va dir que no es podia demanar a la Generalitat que complís aquest punt ja que atemptava contra la seguretat ciutadana pel que fa al control de la pandèmia. El vot d’ERC va ser l’abstenció al negar-se el PSC a retirar aquest punt.

Ara començava el debat sobre les 5 mocions que ERC va presentar. La primera, Augment de la Seguretat, reclamava que els treballadors municipals que han de fer treball presencial i estan en contacte amb ciutadans que hi van a fer gestions tinguessin el termòmetre digital per si presentaven algun símptoma febril indicatiu que aconselles prendre precaucions. Incomprensiblement el PSC va votar en contra.

La segona era Sostenibilitat en la recollida de residus. També hi va intervenir el Josep M Calaf. Es tractava d’actualitzar l’ acompliment dels índex de recollida fitxats per la Generalitat i la UE pel 2020 que el consistori no només no ha complert sinó que está molt lluny d’aconseguir-ho. No només van votar en contra sinó que ni tal sols es van molestar en fixar una nova data d’acompliment.

La tercera moció d’ERC era sobre integrar una major rellevància al portal web de l’Ajuntament el SIAD, les polítiques de Feminisme i el Pla d’Igualtat de dones i homes a la vida local. Dolors Ruiz va tenir un dur combat dialèctic amb la regidora de govern Angela Bailen quan aquesta afirmava la gran feina feta per l’equip de govern en aquest àmbit. Dolors amb una aclaparadora relació de dades i una brillant eloqüència va demostrar la poca feina feta per l’equip de govern i que aquesta no responia sovint als criteris, valors i continguts que defensa el feminisme. Dolors afirmà, contundentment, que no és el lila el que fa feminisme sinó les polítiques d’equitat de gènere i igualtat les que el fan. Finalment Angela, desmuntats els seus arguments, va renunciar a defensar-se però va mantenir el no a la moció.

La quarta moció va tenir la mateixa sort que les anteriors. Es titulava Avançar en la igualtat de gènere incorporant més dones  a la policia municipal i la va defensar la regidora d’ERC Núria Raspall. Tot i que l’ índex de dones policies a Castellar es escandalosament baix, fins i tot es 0 en l’escala de comandaments, l’equip de govern va decidir no modificar els percentatges en els propers anys. Els esforços de la Núria aportant solucions i propostes van ser endebades ja que es va mantenir el NO del PSC.

Finalment es va debatre la moció Suport al Poble Sahrauí davant l’escalada militar al Sàhara Occidental. La va defensar Josep M Calaf obtenint finalment un si de l’equip de govern. Hom arriba a la conclusió que quan més lluny es el conflicte a tractar més a favor hi està l’equip de govern.

Aquest és el diagnòstic contundent que el Grup Municipal d’Esquerra Republicana fa sobre la recollida de residus a Castellar.
La Unió Europea va marcar un mínim d’un 50% de recollida selectiva per al 2020, i les darreres dades ens situen per sota del 45% «i no és atribuïble a la Covid19: el 2017 ja vam plantejar al Ple la necessitat d’impulsar la recollida selectiva. No s’ha fet ni un sol dels acords que el ple va aprovar per unanimitat», explica Josep Ma Calaf, regidor d’ERC Castellar. No assolir aquesta xifra del 50% suposa que el cànon de recollida de residus que cobra la Generalitat per cada tona que s’aboca al contenidor gris puja cada any. Així, des del 2017, l’Ajuntament de Castellar ha gastat un 1.200.000 d’€ més del que ha recaptat amb la taxa de residus. Com es pot comprovar al pressupost, el tractament de residus ha passat de 767.000€ el 2020 a 900.000€ previstos per al 2022.
«El 2021 gastarem 375.000 en un sistema de contenidors que és poc eficient, facilita l’incivisme i que fa la sensació de tenir els carrers permanentment bruts» afirma Rafa Homet, portaveu del grup republicà. «Portem 7 anys de la licitació d’aquest contracte i a la vista està el resultat que ha donat: cal canviar el model amb urgència!»
El grup municipal d’ERC té previst presentar una bateria de propostes al proper ple municipal.

La sessió del dimarts 20 d’octubre va ser històrica pel que fa a la durada. De les 5 de la tarda a les 11 de la nit!. 6 hores mantingudes per videoconferència!

El motiu principal és que l’alcalde Ignasi Giménez va decidir que coincidissin en el mateix dia un Ple extraordinari, demanat per ERC, JxC i CUP sobre la inhabilitació del President Quim Torra, i el Ple Ordinari avançat en el que el tema fort eren l’aprovació dels Pressupostos del 2021. ERC havia sigut molt activa en sol·licitar aquest Ple Extraordinari i Urgent ja que opinava que la inhabilitació del president mereixia un tractament i un debat específic i no pas barrejat amb altres temes per més importants que fossin. L’alcalde no podia evitar reglamentàriament convocar un ple extraordinari si aquest era sol·licitat per una quarta part dels regidors. Cosa que va succeir (5 d’ERC, 2 de JxC i 1 de la CUP). Però la seva voluntat era que no es produís un debat monogràfic sobre la inhabilitació ja que això suposaria un major impacte comunicatiu a la ciutadania. Per això la coincidència amb el Ple Ordinari. Aquesta voluntat d’entorpir un debat obert i transparent va comportar una dura crítica del regidor Josep M Calaf. Finalment el Grup de govern va votar en contra de la moció que demanava el suport del consistori al president Quim Torra. Al nostre entendre això constitueix un fet vergonyós ja que significa que l’Ajuntament de Castellar no defensa les institucions democràtiques del país ni els seus càrrecs electes escollits democràticament. Una mostra més dels valors que defensa el PSC amb la seva variant castellarenca Som de Castellar.

El debat Ordinari s’inicià a les 7. Llegint la declaració institucional contra l’assetjament masclista als centres educatius de Castellar del Vallès, que incorporava les aportacions fetes pels diferents grups.

També es va aprovar per unanimitat un servei en record dels nonats al Cementiri Municipal. El plat fort del ple va ser, però, l’aprovació de les ordenances fiscals i el pressupost pel 2021. No van obtenir el suport de cap dels grups de l’oposició. Només C’s s’hi va abstenir que en general dona un suport força incondicional al PSC sense que aquest ho necessiti al tenir majoria absoluta.

L’argumentari d’ERC, defensat brillantment pel seu portaveu Rafa Homet, era molt simple i sensat: No es poden aprovar unes ordenances fiscals continuistes en un context de presència dels efectes de la pandèmia que obliga a canvis substancials en les prioritats de despesa i tanmateix que modifica de manera determinant els ingressos del consistori. De fet aquesta continuïtat es trasllada fins al 2017. El pressupost del 2021 segueix el mateix model que els del 2017, 2018, 2019 i 2020. I és obvi que les circumstàncies actuals obligaven a fer canvis de destinació i de quantia de recursos. El Rafa va ser molt eloqüent: “el món canvia, la normalitat canvia, la vida quotidiana de la gent canvia però els pressupostos es queden igual”. Altres elements esgrimits per ERC i que ja conformen diferències radicals i tradicionals de visió social són: Subvenció general a la recollida d’escombraries cosa que significa que no hi ha cap estímul per reciclar més i millor, no aplicació de criteris de progressivitat en les beques mobilitat, poca sensibilitat i poca eficàcia cap a polítiques de sostenibilitat, nul·la activitat cultural, subvencions àmpliament assistencialistes, poca inversió en patrimoni castellarenc, exagerada despesa en comunicació (és 4 vagades més gran que en municipis equiparables per mida, pressupost o renda), manca d’habitatge en propietat de l’ Ajuntament (cosa que impossibilita fer política d’habitatge), etc.

Però és que, a més a més, són uns pressupostos irreals perquè justament es discutia a les Corts Espanyoles (a la mateixa hora del Ple) si els romanents podien ser utilitzats o no pels ajuntaments. I aquest no és un tema menor ja que representa més de 3 milions d’euros a Castellar. La inclusió o no d’aquests diners i el destí que se’ls hi donarà canvia dràsticament moltes de les partides assignades. Es força absurd aprovar un pressupost on les partides pressupostades no seran reals.

Finalment ERC va formular una forta crítica a l’alcalde ja que aquest no va formular cap queixa pública quan el govern de Madrid va proposar de quedar-se tots els romanents dels Ajuntaments. A Castellar són més de 3 milions. Entenem que és molt greu que la primera autoritat municipal no defensi els diners recaptats a Castellar que tenen com a objectiu i finalitat millores en el propi municipi. Finalment, i gracies al posicionament ferm  d’ERC, JxC i la CUP a les Corts, aquests diners es podran destinar al mateix poble.

Desprès de dues mocions de C’s que només van obtenir el vot afirmatiu del seu únic regidor es va passar a la moció presentada per ERC, JxC i la CUP que donava suport al ex-alcalde Lluis Maria Coromines i a tota la mesa del Parlament de l’onzena legislatura. També feia amplies referències a l’ amnistia per tots els presos i exiliats polítics. Es va aprovar amb l’únic vot en contra del representant de C’s.

1. Benvinguda i Presentació de l’Acte, Rafa Homet
2. Lectura de la Carta de Blas Infante 1, Josep Serra
3.  Música i Dansa Ainhoa Martínez.
4. Lectura de la Carta de Blas Infante 2, Josep Serra.
5. Música i Dansa Peça 2 Ainhoa Martínez.
6. Agraïment i Comiat
7. Ofrena Floral

El Ple de setembre va significar un canvi de tònica en relació als mesos anteriors marcats per la pandèmia. ERC apostava per la col·laboració en uns moments que convenia afrontar un repte de grans proporcions com era la COVID-19. Però els reiterats incompliments dels acords pactats en les taules de treball i, sobretot la moció presentada per l’equip de govern titulada “Per una atenció primària forta” van provocar un dur enfrontament entre l’equip de govern i tota l’oposició (excepció de C’s).

Malgrat el títol assumible de la moció, en realitat era una moció genèrica enviada pel PSC on es tractava de desgastar el govern de la Generalitat en un moment en que les eleccions comencen a manifestar-se. Era també una cortina de fum per desviar l’atenció de la sotragada que va representar la inhabilitació del president de la Generalitat. De fet es va entrar només 4 hores abans del ple i, per tant, sense possibilitat de consens ni diàleg. Hi havia punts senzillament impossibles per demagògics i populistes.

Una de les mocions d’ERC era sobre Cultura segura. Es tractava de recuperar les activitats culturals adaptant-les a la situació actual de la pandèmia en lloc de prohibir-les.
L’equip de govern la va votar en contra perquè hi havia un punt on es deia que calia gastar en cultura allò pressupostat. Paradoxalment, no estaven disposats a complir allò que ells mateixos havien dit que destinarien a Cultura. Sembla incomprensible dir el que es gastarà en una activitat sense cap intenció de complir-ho.

Una segona moció tractava sobre la necessitat que s’investigui sobre les presumptes irregularitats comeses per la monarquia espanyola. La moció es va aprovar amb l’abstenció de l’equip de govern. Sembla que no els importa saber si hi ha hagut corrupció o no en la màxima institució de l’Estat espanyol. Els vots afirmatius d Erc, JXC i la Cup van ser suficients.

La tercera moció anava sobre l’adhesió a un manifest generat per 9 partits de les Cortes españolas on es demanava la llibertat del Jordi Cuixart i del Jordi Sanchez atenent a informes d’organismes internacionals rellevants. També en aquest cas vam obtenir una abstenció de l’equip de govern. Ens preguntem com es possible que el mateix alcalde no mogui ni un dit pels Jordis i en canvi sigui tan actiu per evitar la presó a l’exgerent del Consell Comarcal, Paco Fernandez, tot i tenir dades quantificades de frau, corrupció de mes de 47.000€.

Altres intervencions:

«Aquest és un llibre particular, on les dues persones que l’han escrit no s’han pogut trobar per a fer-ho, perquè una és a la presó i l’altre a l’exili» Dimarts 22 de setembre s’ha presentat als jardins del Palau Tolrà el llibre  “Tornarem a vèncer (i com ho farem)”, d’Oriol Junqueras i Marta Rovira. Es tracta d’un llibre escrit a través d’intermediaris que exposa els objectius i els procediments que des d’Esquerra Republicana s’estan plantejant per aconseguir la independència de Catalunya.

La presentació ha anat a càrrec de Sílvia Nicolas, presidenta de la secció local, Olga Torrents, secretària local de la dona i Marc Sanglas, diputat al Parlament.

“Creiem que el millor per la nostra gent és la independència“, com a eina per a garantir el benestar i el progrés de les persones a Catalunya, enfront d’un estat al servei de les èlits que ha fet de la corrupció el seu modus vivendi.

Sanglas ha parlat de la necessitat que l’independentisme es faci encara més fort a les zones metropolitanes «on la idea de República catalana ha generat més rebuig entre els nostres veïns, fa uns anys eren feus del PSC on la idea d’independència era residual, ara l’independentisme ha arrelat i hi està creixent. Cal seguir treballant»

El llibre fa una crida a construir consensos per a l’amnistia, aconseguir per la via política el referèndum pactat per l’autodeterminació, majories inapel·lables, persistir, o ser més. S’hi planteja un sistema d’anàlisi DAFO clàssic, i se’n fa la lectura que per obtenir resultats diferents, cal fer coses diferents.

Sanglas matisa que no s’ha de confondre unitat estratègica amb unitat electoral. I en aquest àmbit, es marca un objectiu: “superar el 50% dels vots independentistes de manera sostinguda a les eleccions“, ja que “els nostres competidors no són els altres independentistes”.

Trobareu «Tornarem a vèncer» a totes les llibreries de Castellar, al preu de 10’90 €

Acte de presentació:

Dimarts 22 de setembre de 2020 – 19:30h
Pg. Tolrà,1
Als jardins del Palau Tolrà, Castellar del Vallès
Amb en Marc Sanglas i l’Olga Torrents presentem el llibre de la Marta Rovira i de l’ Oriol Junqueras en el que es fa una mirada al passat per caminar cap al futur.

Us hi esperem.

El dia 3 de febrer d’enguany es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya l’anunci d’informació pública ANUNCI d’informació pública del Pla específic de mobilitat del Vallès i del corresponent Estudi ambiental estratègic. En principi es va obrir un període d’informació pública per tal que, durant un termini de 45 dies hàbils, comptats a partir de l’endemà de la data de publicació de l’anunci al DOGC, totes les persones naturals o jurídiques interessades poguessin examinar el Pla específic de mobilitat del Vallès i el corresponent Estudi ambiental estratègic, i poguessin formular les al·legacions, suggeriments i observacions. Atès que fruit de l’epidèmia de la Covid 19 aquest termini es va prorrogar fins el 23 de juny, i fent ús del dret que ens empara presentem les
següents.

AL·LEGACIONS I SUGGERIMENTS

Oriol Martori com a regidor de l’Ajuntament de Castellar del Vallès en nom del Grup Municipal d’ERC de Castellar del Vallès, presento les següents:

Primera.- Objectius del Pla de Mobilitat del Vallès

Creiem que hi ha un seguit d’objectius que ha de mirar d’assolir el PEMV que al nostre entendre no es compleixen i que caldria modificar el Pla en aquest sentit.
a) Augmentar les connexions internes a través d’un reciclatge de la xarxa de carreteres actuals entre les dues comarques, per afavorir unes dinàmiques de mobilitat més directes sense projectar cap nova traça viaria que travessi les dues comarques.
b) Potenciar la mobilitat sostenible a través d’una nova xarxa ferroviària que millori les connexions transversal, connecti el principals generadors de mobilitat i afavoreixi la reducció de la contaminació atmosfèrica i acústica, tot mitigant els
efectes del canvi climàtic del transport privat.
c) Fomentar la mobilitat segura de la xarxa viaria i la mobilitat activa en bicicleta, tot creant una xarxa independent de mobilitat personal (bici, patinet, VMP…) que connecti els nuclis urbans i els principals intercanviadors de
mobilitat.
d) Incrementar la mobilitat eficient del transport públic a través d’una xarxa independent de carrils bus connectats als principals intercanviadors modals i incorporar noves tecnologies a la gestió de la mobilitat.

Segon.- Al·legacions al PEMV.

1. Actualització de la proposta de prolongació de la línia S2 de FGC des de Sabadell Parc del Nord fins a Castellar. Actualitzar els estudis de mobilitat per avaluar l’actual demanda i revisar l’estimació de costos de la infraestructura aprofitant la connexió viaria directe de la B1245 amb la C58c a través d’un nou pont per sobre del riu Ripoll. S’han d’actualitzar l’actual demanda de transport públic entre Castellar i Sabadell per avaluar l’impacte i retorn de la inversió en la infraestructura. Planificar una calendar temporal de la infraestructura i estudiar les diferents alternatives de connexió per sobre del riu Ripoll.
2. Increment de l’oferta a les capçaleres de Sabadell i Terrassa per la línia del Vallès de FGC. Implica tenir nous trens que operin en els serveis que comencen a Rubí i la UAB i tinguin capçalera a Sabadell i Terrassa. S’obtindria com a resultat que els dos extrems dels ramals arribin a tenir el doble de l’oferta actual (passant de 6 exp/h a 11 exp/h). Aquesta millora duplicaria l’oferta en aquest tram i amb això incrementaria la capacitat global de la línia.
3. Estudiar l’augmentar l’oferta de transport públic per bus de la línia C1 Castellar-Sabadell. Principal línia de connexió amb l’intercanviador ferroviàri de Plaça Espanya de Sabadell. Els dies feiner la freqüència de la línia és cada 15’ i en hores punta la demanda pot supera l’oferta. Estudiar baixar la freqüència a 10’.
4. Configurar un corredor transversal BRCAT (Bus Ràpid Catalunya) amb infraestructura independent amb Sabadell. Construir un carril segregat BUS per la connexió directe amb l’intercanviador de la plaça Espanya al llarg de la B124. Després de la connexió ferroviària aquest carril podria reconvertir-se en carril de mobilitat personal i bicicleta (VMP + Bicicleta).
5. Estudiar recuperar la línia de transport públic amb autobús Castellar Terrassa. Castellar (>24.000hab) no està connectat directament a la cocapital de la comarca directament i això obliga a utilitzar el vehicle privat o fer un connexió amb Sabadell.
6. Priorització de la connexió directe de la B-124 amb la C/58c a través d’un nou pont sobre el riu Ripoll. Aquesta infraestructura facilitaria una connexió directe de Castellar amb una via d’alta capacitat C58 sense passat per la trama urbana de Sabadell i alliberaria el gran volum trànsit que actualment passa per la Gran Via de Sabadell o l’Avinguda d’Estrasburg per arribar fins aquesta infraestructura. Estudiar la viabilitat de la connexió conjuntament amb la del tren (punt 1 de les al·legacions) i avaluar les opcions que generen el menor impacte possible al bosc de Can Deu de Sabadell. Estudiar la possibilitat de fer la connexió a través del polígon de Can Bages de Castellar del Vallès. Castellar del Vallès, a vint-i-dos de juny de dos mil vint

El Ple extraordinari d’aquest juny serà recordat com el ple on la corporació vam posar més de mig milió d’€ a la butxaca dels ciutadans per a fer front als efectes de la crisi econòmica i social generada per la crisi sanitària de la Covid19.
Ajudes directes a comerços i empreses que s’han vist afectades pel confinament. Ajudes al lloguer, ajudes per a millorar les activitats educatives de l’estiu i fer-les més accessibles a tothom, bàsicament a partir dels casals (que, no ho oblidem, són també una font important d’ocupació juvenil)
Aquestes ajudes són fruit del pacte de ciutat generat pels grups polítics, aportant visions, voluntat d’acord i molta feina per a trobar vies de sortida.
Hem estat capaços de posar-nos d’acord.
Evidentment els diners no apareixen del cel i l’Ajuntament no té una màquina d’imprimir bitllets, així que per a poder fer aquestes ajudes hem de deixar de fer altres coses.
I la més important que hem decidit deixar de fer és la piscina d’estiu: 300.000 € previstos que passen a ajudes.
Ho celebrem perquè així ho vam demanar: la piscina és necessària i genera consens polític de la majoria de grups. Però un absolut desacord pel lloc on es volia fer.
En tot cas, ara no és una prioritat i això ja és història: pensar és gratis i si hem estat capaços de posar-nos d’acord en un pla de rescat econòmic i social hem de ser capaços de decidir on posarem, en un futur, una piscina descoberta.

Fragment  de l’article d’opinió d’aquesta setmana del Rafa Homet (Llegir tot l’article)

Des del grup municipal, després dels greus efectes com a conseqüència de la pandèmia, hem iniciat una campanya clara i ferma pel comerç de Castellar basada en l’economia circular. L’aportació que rebem com a grup municipal la destinarem per la campanya de promoció i dinamització del comerç local amb la intersecció d’aspectes ambientals, econòmics i socials. 

A part, els 5 membres del grup municipal d’Esquerra també farem una aportació mensual individual de 150€ de la part que rebem com a regidors, utilitzant-los per a la difusió de xecs de 10€ bescanviables en altres comerços, per fomentar l’economia circular del comerç.

Tenim l’objectiu d’afavorir el consum de proximitat a Castellar del Vallès: comprar als comerços i empreses al detall de Castellar és fer inversió social, crear llocs de treball, millorar l’espai públic. Cada € que s’inverteix en proximitat, és una inversió en la pròpia qualitat de vida.

Utilitzarem unes bosses de roba dissenyades i produïdes pels negocis de Castellar que repartirem pels comerços amb els xecs de compra de 10€. Cada mes hi haurà fins a 75€  amb xecs per diferents botigues de l’Associació de comerciants. Volem arribar a fer 750 bosses fins a finals d’any,  destinades a la gent de Castellar.

Volem aconseguir  una campanya transversal del suport al comerç, per aquest motiu no hi ha logo d’Esquerra a la campanya ni a la bossa. Volem que tothom es pugui sentir representat amb el lema “Si queda a Castellar tothom hi guanya”.

Les guanyadores de la Beca Oriol Papell d’enguany són Meritxell Garcia Tantinyà i Dèlia Delgado Navinés.

Meritxell Garcia Tantinyà està estudiant el tercer curs en Conservació i Restauració de Béns Cultutals a l’ESCRBCC. El seu projecte educatiu i personal fa ènfasi en la necessitat de conèixer i difondre el patrimoni històric i cultural com a element clau per protegir-lo. La Beca Oriol Papell contribuirà a tirar endavant el seu projecte de difusió del patrimoni entre els joves de Castellar del Vallès i rodalies per acostar-los a l’art i els béns culturals.

Dèlia Delgado Navinès està cursant el doble grau en Disseny Gràfic i Smart Design a l’ESDI. El seu interès recau en desenvolupar creacions que serveixin com a crítica i/o mirall d’aspectes de la nostra realitat social i usar el disseny gràfic com un sospir d’aire fresc, com a via d’escapament i de crida a la igualtat i la justícia social a través de la cultura i la poesia. El seu projecte incorpora un gran contingut social: justícia, feminisme, igualtat, els drets fonamentals de les persones…

El jurat de la Beca creu que totes dues guanyadores tenen projectes d’estudis i personals molt interessants, que aportaran el seu granet de sorra en la construcció d’una societat millor, i per això volem que la Beca els pugui servir per seguir-los desenvolupant.

L’acte oficial d’entrega de la Beca a les dues guanyadores es farà de manera presencial al setembre (o quan estigui permès fer actes presencials). Publicarem la data d’aquest acte quan puguem programar-lo.

Des del primer moment de la pandèmia, el nostre grup municipal va decidir:
– suport a l’acció de govern municipal durant la crisi sanitària.
– crear una comissió municipal per a generar un pacte de ciutat per a fer front a les conseqüències del Covid19
– demanar un nou pressupost municipal per a aquest mateix any 2020 per a fer front a la crisi social i econòmica que ens amenaça.
Aquestes són les propostes que hem proposat, per si voleu donar un cop d’ull i fer-nos arribar els vostres comentaris i propostes:

Mesures complementàries per tal de mitigar l’impacte econòmic i social del COVID-19

Instal·laran una parada informativa el matí d’aquest dissabte al carrer Sala Boadella

ERC està fent una campanya de recollida de signatures per demanar que l’edifici del Passeig -propietat de l’ordre dels escolapis-, que fins a principis de la dècada passada acollia la Caserna de la Guàrdia Civil i que porta anys sense ús, sigui equipament municipal. El Patronat Tolrà el va cedir als escolapis perquè fessin una escola que va funcionar durant la República i que després de la guerra va passar a ser caserna del cos armat. Aquest dissabte ERC posarà una paradeta al carrer Sala Boadella per sumar firmes a aquesta causa. A més, el grup republicà també recollirà fons per a la caixa de solidaritat dels presos polítics i exiliats.

“Aquest edifici hauria d’haver conservat sempre la qualificació d’equipament de propietat privada, podent-se destinar a usos socials, educatius o culturals”, apunten des d’ERC, formació que defensa que, amb aquesta qualificació, “l’Ajuntament el podria haver adquirit fins a 80% menys del preu de mercat”. La darrera modificació del POUM, aprovada definitivament el mandat passat per l’actual equip de govern, marca la parcel·la com a zona d’habitatge. Segons els republicans, la més que probable venda d’aquest edifici per part dels escolapis, “com a habitatge lliure, generarà unes plusvàlues que majoritàriament no seran per al municipi” i es perd l’oportunitat, al seu parer, “de preservar la memòria històrica i la voluntat original” del Patronat Tolrà.

Recurs
ERC també ha anunciat que presentarà un recurs contra la Resolució d’Alcaldia que va retirar de l’ordre del dia del Ple de febrer una moció que proposava modificar el Planejament Urbanístic per retornar la qualificació d’equipament a la caserna en considerar que el tema ja s’havia votat i debatut al ple de gener i el ROM dicta que cal esperar un any per poder tornar a entrar una moció per parlar del mateix tema. “Formalment és molt greu”, considera el portaveu d’ERC, Rafa Homet, qui també titlla la decisió “d’inaudita”. Justament, en el ple de gener es va dir que l’any 2010 els tribunals havien dictaminat que la propietat era dels escolapis tot i les reclamacions del consistori.En pocs mesos, segons es va dir també, els propietaris ho podrien vendre per fer nous habitatges.

Enguany, l’ajut per a estudis postobligatoris, tindrà una dotació econòmica de 2.000 euros
ERC Castellar convoca la cinquena edició de la beca d’estudis Oriol Papell. La presentació del projecte educatiu ha tingut lloc la tarda de dilluns a la Biblioteca Municipal, de la mà de diversos membres de l’executiva local i regidors d’ERC, i amb la participació de Lluís Papell, pare d’Oriol Papell, el jove polític republicà i castellarenc en memòria del qual es va impulsar aquest projecte.

De fet, la beca, que s’adreça a joves estudiants de Castellar que vulguin cursar estudis postobligatoris, té un doble objectiu: d’una banda, recordar el regidor d’ERC Castellar, Oriol Papell, i de l’altra, potenciar i ajudar el talent castellarenc. “És un dels projectes que impulsa la secció local d’ERC que fem amb més il·lusió i més orgull. És una manera de recordar l’Oriol Papell cada any. Va ser el regidor d’ERC més jove que vam tenir, i va ser qui va impulsar les JERC de Castellar. És per això que el recordem amb aquesta beca que justament dona suport als joves. A més, també és un orgull poder premiar el talent castellarenc“, explica Sílvia Nicolàs, presidenta de la secció local d’ERC Castellar.

Concretament, la beca s’adreça a estudis postobligatoris, des de batxillerat, passant per cicles formatius, graus universitaris, màsters o postgraus, entre altres cursos. Val a dir que enguany, l’ajut tindrà una dotació econòmica de 2.000 euros, 500 euros menys que en altres edicions. Nicolàs concreta que, en altres convocatòries, la secció local comptava amb un romanent que els va permetre ampliar l’ajut, però que en aquesta ocasió només es finançarà amb una aportació del sou dels cinc regidors republicans que formen part del consistori. “És una donació de manera desinteressada i generosa per ajudar els estudiants amb talent de Castellar“, afegeix.

La convocatòria s’obrirà el pròxim l’1 de febrer i es tancarà el 19 de març, data en què finalitzarà el termini per presentar la memòria i la sol·licitud, a través d’un formulari al portal web de la formació política. La bases de la convocatòria també es podran consultar en aquest mateix portal. La resolució de la beca es farà pública el 14 d’abril, jornada en què ERC Castellar atorgarà el premi anual dels Valors Republicans.

Després de cinc anys, per a ERC, el balanç de la iniciativa és molt positiu, perquè “els estudiants que han rebut la beca, tenien molt de talent, es feia palès l’esforç, i van presentar uns projectes d’estudis impressionants. S’ha de valorar que hi hagi aquests perfils d’estudiants a Castellar. Hem seguit en contacte amb els joves després de guanyar la beca, i hem pogut comprovar com han acabat els seus estudis, i fins i tot, han continuat estudiant“, explica Nicolàs.

Finalment, Lluís Papell, pare de l’Oriol, també va ser present durant la presentació de la nova convocatòria. “Qualsevol qüestió que estigui relacionada amb l’Oriol, sempre és especial”, reconeix. “Estic molt satisfet amb la beca, però el més important és que ell encara ho estaria molt més. La gent que l’ha guanyat, és el perfil que a ell li hauria agradat. La beca és un granet de sorra més per recordar-lo, i n’estem agraïts“, conclou Papell.